Cercador
Joguina bonica
Un relat de: aleshoresLa fixesa de la seva mirada va ser la primera cosa que em va sorprendre, per excessiva, i alhora el seu posat com inert, de persona abduïda.
Ell, repenjat a la paret del vagó era ben proporcionat i quadrat. Una mica "collonassos"; vull dir, tirat de pelvis endavant. Els seus "modus" de seguida em van sorprendre.
"Tens perfum?, li va dir a cau d’orella, però prou fort perquè fins i tot jo, dur d’orella, ho sentís.
I sense dir res ella es va llençar dues polvoritzacions al coll.
Com qui remena el seu rebost, en pocs instants va passar de fregar-li el llavi inferior amb el polze a prendre-la pel coll, no per apropar-la sinó per engrapar-li, amb el mateix polze per davant. Assegut com era a la vora, ho veia i començava a inquietar-me. Sí, sí. Era inquietud i ganes de protegir una criatura de l’altra.
Mentrestant ella prosseguia, marmòria i ell li remenava la cintura amb poca traça. De la butxaca li va traure el mòbil i se’l va mirar. Aleshores vaig cercar de dirigir-me a ella amb la mirada i em va semblar que se n’adonava de la meva persistència en l’esguard. No va fer res. Inquiet com deia, vaig girar el cap a ell que prosseguia indiferent la seva recerca viso-manual.
Aleshores, em vaig aixecar visiblement incòmode, a mitja parada de metro i deixant el seient buit amb el paquet que duia em vaig agafar a la barra d’esquena a ells.
La noia, aleshores, a indicació masculina, va seure al que havia estat el meu seient deixant al seu pas un regueró de l’olor de perfum espargida.
Vaig ser a temps de comprovar com, des de dalt estant, ell va tenir la gosadia de prémer-li el nas evitant un moment l'entrada d’aire, seguint ella amb el seu posat hieràtic.
Aleshores, atès que milhomes ocupava part de la sortida i no se n’adonava, i com jo duia un paquet li vaig haver d’indicar que deixés la porta més lliure i vaig sortir, ofès, però cofoi com ningú amb la meva dosi de consistència en la fe republicana, és a dir, amb el disgust de no haver-m'hi ficat més.
Comentaris
-
la realitat a sota terra[Ofensiu]Nua Dedins | 31-01-2025 | Valoració: 10
Interessant el que planteges en aquest relat. El metro és ple d'inspiració! Per bé i per mal...
Gràcies mil per les teves paraules amables en el meu darrer relat "Desig d'una nova albada"! He tardat una micona però ho tenia ben present!
Ens seguim llegint! -
Cap per avall[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 23-01-2025 | Valoració: 10
No visc ara a Barcelona, encara que hi baixo sovint. Cada mes que passa, sembla que hagi passat un any. Les coses canvien constantment i no per a millor. Com que tinc un pis a l’Hospitalet, agafem sovint el metro, tot un espectacle lamentable. Això sí, amb bona olor de Colònia. Una abraçada.
Aleix -
relacions[Ofensiu]Atlantis | 19-01-2025
Jo també, quan vaig amb metro, me n'adono de relacions de domini, com aquesta.
Difícil intervenir, però et deixa el cos remogut. -
Agraïments [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 18-01-2025
Bona vesprada, Aleshores: Espere que tot et vaja bé.
Gràcies per la teua opinió sobre el meu poema "Aprendré".
Que passes un bon cap de setmana.
Cordialment. -
Incomoditat[Ofensiu]SrGarcia | 17-01-2025
Coses que deuen passar al metro; jo, fan anys i panys que no l'uso, havia anat amb el tren de Sarrià, ara em diuen que tot és el mateix, però jo havia de pagar dos bitllets.
Un sord veu una escena entre dos probables amants de reggaeton i no sap què fer. Res de nou, jo tampoc ho sabria, els temps han canviat i nosaltres no (a l'inrevés de què diu la famosa frase llatina). -
Dur d'orella. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 16-01-2025 | Valoració: 10
Vaja, amb la joguina bonica. Impressionant com el descrius tota l'acció. Una gosadia per part de l'olor del perfum. Molt original.
Un relat ple de sensibilitat.
Que passes una bona nit, Aleshores.
Cordialment.
Valoració mitja: 10
l´Autor

295 Relats
746 Comentaris
148484 Lectures
Valoració de l'autor: 9.87