Jo sóc riu

Un relat de: Identitat Inedita
Plou, plou molt
Arreu plou
Sobre terres eixorques.
Sobre cims pedragosos
Als boscos humits de mitja alçada.
Plou.
La terra eixorca té sed,
molta set
La terra eixorca
no sap veure
La terra eixorca
escup l'aigua
L'aigua baixa
Fa corriols
L'aigua inunda camps
L'aigua voreja cases
L'aigua perd el camí
L'aigua és confon
Es fa terra eixorca
Als cims l'aigua pica les pedres
L'aigua als cims, no s'atura
L'aigua als cims es fa saltarina
L'aigua als cims fa torrenteres
L'aigua dels cims omple vorals
L'aigua dels cims pren vies naturals
L'aigua dels cims no fa mal
Ah! l'aigua de mig fer!
L'aigua a mitja alçada és ben rebuda
L'aigua és acollida pel sota-bosc
L'aigua és abraçada per l'humus
L'aigua subjuga el sota-bosc
L'aigua troba camins al subsòl
I troba més aigües
I baixa paralel·lament amb elles
I entrecreua camins amb elles
I s'hi està fresc al subsòl!
I les aigües són clares i netes
I li fan dolça la davallada
No té propòsit
L'aigua es deixa dur pel pendent
Saltarina baixa l'aigua
Un topall atura les aigües
Una roca.
L'aigua s'ofega amb l'aigua
Nous camins neixen per sobreviure
L'ofec és total
Un raig de llum li obre l'horitzó
L'aigua és desprèn dels amarratges
Pugna i surt
L'aigua brolla
L'aigua es fa deu
La deu es fa torrent
El torrent riu
L'aigua és clara
L'aigua fa gorgs
Gorgs d'aigua clara
Un nou topall
atura el seu curs
L'aigua es fa ferotge
Surt de llera
Inunda camps
Desboca rieres
Segueix el seu curs
Per altres camins
Sense projecte
Sense propòsit
Sense destí.
Jo sóc pluja,
Jo sóc aigua sota el sòl
Jo em faig deu
I de la deu, torrent
I del torrent, riu.
I jo sóc riu quan escric.

Comentaris

  • Boníssim[Ofensiu]
    Sergio Solá | 14-09-2021 | Valoració: 10

    Poeme PRECIÓS. S'ha de rellegir vàries vegades. M'encanta la pluja, la olor quan plou i m'encanta el teu poema.

  • No tinc dubtes[Ofensiu]
    Marnusa | 04-09-2021

    Bon dia.
    En relació al teu comentari.
    Coincidir pot ser possible, però cada poema que escric és des del meu Jo i no des del teu tu o des del tu de cap altre. Amb caiguda o sense, no tinc dubtes.
    Salut.

  • Som rius plens de vida[Ofensiu]
    Marnusa | 03-09-2021 | Valoració: 10

    Aigua sense forma, sense ruta fixa, canviant i emocionalment viva ... Gràcies per compartir aquest preciós poema. Ha estat un plaer llegir-lo, em recorda la VIDA.

    Salut!

    Marnusa

  • desbocat[Ofensiu]
    Atlantis | 14-08-2021

    Cm un riu desbocat aquest poema que explota i llisca. Visual, expressiu, fluid.

  • Meravella de poema. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-08-2021


    Si és biogràfica és que vius sincerament l'aigua d'un riu, el qual ets tu.
    Sent les ones del riu en els teus versos.
    Salutacions.

  • Tu ets riu[Ofensiu]
    Prou bé | 11-08-2021

    Amb un cabal inesgotable. Imaginació, creativitat, originalitat i escrius bé, molt bé! Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

119 Relats

362 Comentaris

20608 Lectures

Valoració de l'autor: 9.45

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.

AVIAT A KOBO