Jo. La inconsciència de la existència

1.Enrico Fermi al començament del segle passat a preguntes dels seus alumnes va calcular que la composició atòmica de una persona de 70 kg amb la formula 6,7*10^^7atoms i la composició de Hidrogen 10,0%-Oxigen 65,0%-Carboni 19,37%-Nitrogen 3,2%-Calci 1,38%-Fòsfor 0,64%-Clor 0,18%-Potassi 0,22%-Ferro 0,006-Magnesi 0,003-Sofre 0,2-Sodi 0,14%.
Posteriorment la llista de components s’ha allargat , incloent entre altres or, radi i arsènic . Sabem que cada àtom té subpartícules i subpartícules de subpartícules .
Som això. La natura , les pedres , la gespa , el planeta , la galàxia , l’univers és simplement això : partícules combinades i temporalment estables . Nosaltres , els jo ,un grapat al voltant del Oxigen, Carboni i Hidrogen del centenar i escaig d’àtoms que ho expliquen tot.
2. I que significa aquest fet per el dia a dia , per la auto-consciencia del jo? Ho condiciona? I per fer l’amor o la guerra , pes estimar o odiar , per ser feliços , per plorar , riure , cantar , crear o no fer res?
Cada u de nosaltres és això i només això i el nostre entorn , la natura , el planeta també. Els components son els mateixos . En uns essers en hi ha més en altres menys i la barreja es un xic diferent segons la qualificació de animal, vegetal , mineral. Sabem que som part d'un tot i que la forma , tan l’animal, la vegetal i mineral, la del planeta , la galàxia i l’univers en el fons és el mateix.
3. Sobre aquesta base funciona el saber , la ciència , que ens ha permès anar més enllà del que som i , sobre tot, pels humans ,que amb les l’acumulació de saber i l’aplicació al entorn , transformant-lo, ha allargat la vida ,existència en forma humana i modificat l’entorn d’aquesta existència .
I això per aquest conjunt d’àtoms agrupats en molècules , cèl·lules etc , etc fins al jo , que parla , reflexiona , analitza, inventa , decideix i es comunica i intercanvia amb altres jos.
4.Sabem que tot plegat la vida es una forma temporal en un lloc concret que s’aguanta per nano energies mentre els àtoms van i venen substituint-se fins que un dia deixen de fer-ho i cada u va per la seva. Llavors morim .
Sabem que aquestes partícules estan concentrades en milions de combinacions que son cada jo , que es mouen contínuament , que actuen , cap en fora com una unitat i que per els altres jos es tracta com un sol element .
Inclús quan una part d'aquest jo , per exemple una cama, la pell , el cor o part del cervell, no funciona amb la resta , està malalta o ferida , es mira i tracta com si no formes part d'aquest jo . Es la meva cama , o la teva , dirà el metge , però no és el teu jo.
5.Que sabem del jo ,total des de la subpartícula elementals fins a la pell ? Cada vegada sabem més , i al saber més ,sabem que ens falta molt per entendre com hem arribat al que som i creiem ser.
La simple descripció anatòmica , ossos , carn, sang - pensem en la carnisseria o l’escorxador- com elements constitutius del jo, no te cap rellevància especial per la auto comprensió. Tampoc ho te el que Fermi va descriure .
En fugim i ho ignorem. Només quan fallen i ens condicionen el dia a dia , els hi dediquem l’atenció suficient , per solucionar els desgavells parcials i temporals i així poder-nos oblidar d’ells.
El nostre jo anatòmic es un element , un mitja del Jo. Aquest Jo que ,creat , inventat , que hi creiem desvinculat de els seus components bàsics .
6.El jo és inconscient de la seva realitat. No som conscients i menys autoconscient que qui escriu i qui llegeix això son el mateix còctel de partícules i poc més . Aquest poc és el filtre , la fe que ens sosté com a diferents i la causa de quasi tot socialment . El Jo és ,som, l’expressió de una faceta externa , parcial – sempre nomes una aparença reduïda del jo. ( sexe, edat , nacionalitat , religió, professió, família....)
7.Tothom te accés al coneixement , saber, de l’estructura de l’existència , partícules ....etc . Sabem el Big Bang i el forat negre (alfa i omega) i la evolució i que no hi ha res més . En parlem , fruïm contemplant les imatges de galàxies que han estat i de la estructura microscòpica de la vida. I que? Res. Hauria de condicionar la forma d’actuar , de tenir en compte les conseqüències de qualsevol acció per el manteniment de les circumstancies , que ens fan possible ser el que som. Res de res . Per que ?
No podem . La nostre mateixa estructura no ens permet assumir-ho conscientment i actuar conseqüentment a partir del còctel que som . Quina merda o quina sort .
8.Qui sóc ?
Sóc el que em diuen que sóc i el que he decidit ser : una persona racional al que em defineixo com a unitat amb sexe i pertanyent a un grup en un lloc i un espai. Per aquest jo no es decisiu que sigui el resultat de l’evolució de milions d’anys ni que com està format anatòmicament sota el comandament de cervell coordinador que regula el jo sense que aquest ens sigui conscient. No compta en la forma que veiem i interpretem els altres jos.
Tampoc compte que som en un entorn que te la nostre mateixa composició i del que no podem prescindir , del que sabem que som part i com a part , nosaltres el necessitem i aquest tot no ens necessita per existir . La Terra .
Ens sentim el que no som. Actuem pel que sentim.
..........