Jo. La inconsciència de la existència II

II
9.Qui sóc ? No tenim normalment temps ni necessitat urgent de plantejar-nos la pregunta i quan ho fem es de forma acadèmica . La tendència és evitar-la .
Sóc el que un altre jo percep amb bikini o sense? L ‘imatge del mirall? Amb maldecap , de esquena, de ventre?
Encara que el jo , tu , ell , ella, sempre individualitzats s , sigui el punt de partida de tot i de totes les qüestions , preguntes , planejament decisions , actuacions de la vida de una persona , la qüestió original l’auto comprensió d'aquest jo ,del substrat de la matèria prima del jo , que es el mateix per tothom , no afecta , o ho fa només de forma subtil.
Les variacions entre els jos són ínfimes , des de el punt que tots soms un aglomerat de partícules que en àtoms els científics inicialment calculaven en la proporció de Fermi i que segons altres es pot estirar fins a una cinquantena , incloent or, radi i arsènic , dels 118 “naturals “ coneguts i el quasi centenar de creats. (Es això la finalitat de l’evolució i l’existència?)
10.Si entenem i definim la humanitat com l’aglomerat de tots els jos , resulta que son definicions que n’ ignoren totalment l’estructura molecular.
Però és el que hi ha . Arriba el moment de l’evolució en que som conscients de un jo-tu-l’altre i que tot necessita una resposta i una explicació , sigui la que sigui mentre l’acceptem . I les respostes es donen a partir del que es creu saber/sentir en aquell moment : un entorn immediat visible ple de interrogants i com a resposta immediata dependent de un més enllà ple de totes les projeccions , somnis, dels jos. Una cosmologia fantàstica que tot ho explica recorrent a les històries i mites . I aquesta interpretació continua fins avui dia com el filtre , la visió del que sabem que som( tots som el mateix in cada jo es la part de un tot ) i a partir de una auto definició de cada jo diferent del altre. El jo soldat en que es diferencia del tu soldat del altre exercit , quan estan vius i quan estan morts ?. (Procés de anul·lació de les diferencies i desintegració de la matèria .)
Tota la cultura es una construcció per justificar i donar un sentit immediat i assumible a l’existència en un lloc i un temps determinat . La humanitat per la que ens auto definim i sobre la que hem construït civilitzacions i cultures va per lliure i ideològicament desconnectada de aquesta estructura material . Per alguns “pensadors” inclús menyspreable o intranscendent .Sense l’acceptació unànime de que som persones racionals independents , “individus” i aquest es una constant intocable i , hi hauria evolució?.
11. Tenim tancat i barrat el jo molecular per així poder ser una ficció de persona i personalitat que durarà un temps limitadíssim i desapareixerà però que ens emplenarà de sensacions , alegries , dolors , èxits i sofriments . Ens immortalitzarà.
Alguna cosa hi deu haver en el nostre jo que sap aquesta sic-transit-gloria-mundi perquè una gran part dels jo, renunciï a participar-hi i en defugi optant per no formar-ne par. L’alternativa de les drogues , des de la agulla , la pastilla a la necessitat de pertànyer a un grup en el que es cregui u en una finalitat transcendent: creences , nacions , herois , triomfadors , poder , diner. Una manifestació de l’existència o potser un parell esdevenen la justificació del tot .
12. La conversió de una part en un tot .Absolutitzar una manifestació de l’existència quotidiana del jo i subordinar-hi totes les altres, amb les seves regles , el seu llenguatge els seus càstigs i premis ( reconeixement del grup) , Son els “mons” ,és l’existència quotidiana, és la raó de ser que no necessitar justificar-se i que els jos accepten com a única raó . Desenvolupant cada un les seves regles , llenguatges per definir-lo i diferenciar-lo de altres grups .
13. Son fragments i manifestacions parcials d’aquest jo idèntic , universal . El fragments del jo, es manifesten com tot el jo. Segons el moment , i el lloc , un fragment es el que determina i ens defineix . Cada fragmentació te els seus ritus , les seves normes , els seus valors i preferències; la seva forma d’expressió, llenguatge i codis .Fragments que tapen el tot , arbres que no deixen veure la diversitat del bosc . Arbres en els que ens podem identificar i sentir-nos diferents de altre , i privilegiats per se un d’ells .
Aquest jo és el que determina el “ sitz in leben” , la posició i les reaccions per defensar-lo i propagar-lo. Defineix la pròpia identitat ,el com el jo la veu i la identitat dels altres Jo per afinitats i contrast.
14. La parcialitat de la representació del jo es fonamental per la supervivència individual i segurament per la humanitat. S’evita i impedeix la consciencia del tot , que bloquejaria les actuacions . Creure motiva i força la propagació de aquest creure i per això el desenvolupament i subordinació de mitjans de tota mena (cultures identitaries ,llenguatge , art , tecnologies ) al serveix d’aquesta creença , per justificar-la i imposar- la.
15. Quin o que és el meu jo vital o quotidià o humà ( per diferenciar-ho del jo grup-de-partícules ) ?La diferencia amb una animal no-racional i vegetal és de menys àtoms .
Sóc home , dona ...Però només? O també , jove , vell...Però només?
O també català o el que toqui geogràficament . Però només ?
O també religiós , cristià , mahometà , agnòstic , ateu ..Nomes?
O també estudiant, pagès, funcionari, empleat.... Només?
El jo s’autodefineix, s’autocomprèn i es sent com un UN per les seves circumstancies.
16. Des de aquesta auto comprensió fragmentada , el jo tot ho veu , ho accepta o repudia , analitza ,valora , justifica , odia , estima, l’alegre o el fa trist .
El jo dels jos es un conjunt de cèl·lules , formades per molècules constituïdes per àtoms i aquesta per electrons , protons i neutrons , genèricament partícules.
Això val per tots els jos i per la resta del mon, mons , galàxies , univers .
Es la resposta bàsica i hauria de ser la que està present en , totes les preguntes , teories , conductes . Però no te cap rellevància , ni forma part del interrogants ; dona-home-vell-jove-creient-europeu-culé-pagès- funcionari -etc-etc-.
17 .La pregunta i la auto definició ignora la seva essència de grapat de partícules .
Si bioquímicament estirem i dilatem la nostre estructura fins a fer visible les cèl·lules una a una i desprès les molècules , els àtoms tindríem un núvol conjuminat i lligat per corrents elèctriques en moviment constant interiorment travessable per partícules , neutrons etc . Un núvol de estornells o una bancada de sardines ens dona una aproximació visual.
Un núvol que aguantarà cohesionat durant un temps i després es desfarà . Totes les partícules continuaran existint en altres entorns independents o cohesionades . El jo , ja no. Es la mort .