Jeroglífics del cor

Un relat de: free sound

Mots ocults,
jeroglífics del cor,
reina dels astres,
paraules d’amor.
Missatgera d’estels,
codifiques records,
expressant amb anhel,
els desitjos més molls.

Jocs sense embuts,
clarifica el present,
potser som diferents,
sigues més innocent.
Rectificar és bo,
de l’error n’aprenem,
no anul·lis passats,
són records ben plaents.

M’encanta com ets,
amb cantar diferent,
apartem els obstacles,
resolem el que fem.
Difícil un poc,
arriscat potser més,
però les teves paraules,
m’han ben atret.

Són com contes d’amor,
enamoren del tot,
i del teu bell somriure,
poesia en record.
I potser estic ben lluny,
però em sents ben a prop,
desxifrem la distància,
i lluitem poc a poc.

Quan et tinc al costat,
tot se’m fa complicat,
potser és la confiança,
o no ser arriscat.
Doncs no vull molestar,
però no puc oblidar,
són com somnis que suren,
per un mar estrellat.
D’una pluja d’estels,
d’aquest cel especial,
on la teva mirada,
és passió ben carnal.



Comentaris

  • tendre poema[Ofensiu]
    joandemataro | 12-01-2011 | Valoració: 10

    et felicito i ens seguim llegint
    una abraçadota
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: