Jardí d'imatges

Un relat de: rautortor

Jardí d’imatges

a la meua mare, in memoriam

Passen els anys però les imatges romanen
immutables, amoroses, sempre vives,
mentre bateguen ensems amb els records
il·luminant les ombres de la memòria
on tu revius, mare, al costat del pare,
i el gest immortal del vostre somriure.

Malgrat la pressa que empeny el temps,
assossegat, et contemplo dia rere dia
a l’íntim jardí de fotografies que, fidels,
han fet niu als prestatges de casa meua.

21 de febrer 1987-2025

Comentaris

  • Com passen els anys...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 24-02-2025 | Valoració: 10


    Un poema molt ben plantejat, que intima. Aplega al cor com el descrius. Estàs recordant a ta mare. Té una imatge preciosa.
    Enhorabona, Rautortor.
    Que passes una bona nit.
    Cordialment.

  • Amb els anys...[Ofensiu]
    Prou bé | 24-02-2025

    ... Les imatges s'esborren, les fotografies són un tresor per mantenir el record de les fesonomies que tant vam estimar.

    Ben reflectit en l poema que vessa tendresa i amor gens carrinclons!

    Amb total cordialitat

  • Entrayable[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 23-02-2025 | Valoració: 10

    Quin poema més dolç i sensible. Un bell record del pare i a la mare, que sempre estaran presents en el teu cor.

    Gràcies rautortor per compartir aquest sentiment.

    Una abraçada.

    Rosa

  • Llavor[Ofensiu]
    kefas | 23-02-2025


    Agraït, rememora l'arbre que donà la llavor a la terra fecunda.

l´Autor

rautortor

237 Relats

816 Comentaris

158786 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen