Cercador
Jardí d'imatges
Un relat de: rautortora la meua mare, in memoriam
Passen els anys però les imatges romanen
immutables, amoroses, sempre vives,
mentre bateguen ensems amb els records
il·luminant les ombres de la memòria
on tu revius, mare, al costat del pare,
i el gest immortal del vostre somriure.
Malgrat la pressa que empeny el temps,
assossegat, et contemplo dia rere dia
a l’íntim jardí de fotografies que, fidels,
han fet niu als prestatges de casa meua.
21 de febrer 1987-2025
Comentaris
-
Com passen els anys...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 24-02-2025 | Valoració: 10
Un poema molt ben plantejat, que intima. Aplega al cor com el descrius. Estàs recordant a ta mare. Té una imatge preciosa.
Enhorabona, Rautortor.
Que passes una bona nit.
Cordialment. -
Entrayable[Ofensiu]Rosa Gubau | 23-02-2025 | Valoració: 10
Quin poema més dolç i sensible. Un bell record del pare i a la mare, que sempre estaran presents en el teu cor.
Gràcies rautortor per compartir aquest sentiment.
Una abraçada.
Rosa -
Llavor[Ofensiu]kefas | 23-02-2025
Agraït, rememora l'arbre que donà la llavor a la terra fecunda.
l´Autor
239 Relats
779 Comentaris
163265 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.

Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen