Irrefrenablement

Bona nit, Magda Garcia: Gràcies per la teva opinió al meu poema "A la vora del riu".
Una abraçada.
Els seguim llegint.
Cordialment.

Un relat enretingut i ben pensat. Una lectura interessant i divertida.

Sembla que, sense anomenar-la explícitament, et refereixis a Tarragona (el balcó, les vies del tren, la mar).
Encara bo que no es va estavellar contra el monument a Joan de l'Aigua (nom popular de Roger de Llúria). Si pujava, havia de superar uns escalons abans d'arribar a la barana, per a trencar-la havia de portar molta velocitat, és una barana molt robusta.
Un relat molt entretingut que combina humor, acció i absurd amb gran destresa.
Una situació inusual, molt divertida i una mica rocambolesca. narrada amb un to molt àgil. Unes escenes progressivament improbables que donen un toc d'ironia molt fort a tot el relat.
La menció de les activitats extraescolars ja remata tot el sarcasme.

M'ha impressionat aquest relat on el protagonista, no podia parar per l'impuls del cotxe. És evident!
M'ha fet un bon somriure! Vaja!, mira que no ensenyar-se ha nedat!
Ha, ha, ha, ha...

Cordialment.
Perla de vellut.

Un relat imaginatiu al temps que molt ben descrita la situació.
El llegia i em semblava veure les imatges d'una película on "els dolents" persegueixen un cotxe pels carrers costeruts de Sant Francisco! Ja veus que has fet volar la meva imaginació.
Amb total cordialitat

Titllar de malparits només als que han inutilitzat els frens, és de ser bona persona. Aquest relat l'hagués pogut signar en Tom Impossible, amb un somriure d'anunci de dentifrici o en Daniel Bond, si el cotxe hagués estat un Aston Martin. Els extraescolars tenen recompensa.