Inventors d’històries (...que fan por!!!)

(Que mai et passi a tu, ni a ningú!!!)

Voleu sentir una història va dir el noi:
-La noia que m’agrada no li he regalat cap mot. Encara no em coneix, ni sap potser com sóc. Fa mesos que jugo entre la pantalla, i li envio missatges obscens. En segueixo les seves passes i n’invento històries, i a la gent del seu costat n’aparto creient que en tinc el camí net.
El noi es creia que la noia era una propietat, mai havia sentit amor, mai havia vist sortir el sol ... mentre els anys passaven havia après a escriure molt, però li faltava una cosa més important per aprendre...el respecte.

El mag de les paraules cansat de tot això, va fer un dolç encanteri, senzill i amb misteri, volia que ella fos lliure, i que se’n sabés tot.
Ell seguia sense parlar-ne, només era obsessió, li era igual com arribar-ne, no hi havia condicions...
Mira que la mare l’avisava...mira que estaves advertit...

La història va ensenyar-nos que res quedés a l’oblit. Que cap dona maltractada en patís el seu neguit.
El mag li digué quatre paraules (a la noia):
- Vola lliure, sigues feliç.
...potser no hi ha cap millor final a la història, que se’n sabés tot, perquè això mai més es repetís.


Cada cert temps, la història es repeteix, així que millor que vigili el que menteix.

(Sort que en tenim de la memòria.)