INVENTARI D’EDIFICIS MODERNISTES D’ARGENTONA. UNA FEINA PENDENT. LA TORRE RUIZ

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és que ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ , l’argument és groller i sovint fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.




Retratava la torre Ruiz, des de el Passatge Ferraters, no en trobava cap referència al Mapa de Patrimoni d’Argentona :
http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08009

Tampoc a la Patrimoni Gencat :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Argentona

Sortosament els amics de Pobles de Catalunya en donen algunes dades :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Argentona

L’autor fou l’arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana (Barcelona, 1869-1937); ho recull també l’entrada de Wikipedia relativa a la seva obra :

A Argentona:

Torre Ruiz (1904), c. Mare de Déu de la Salut, 18.[4]

A Badalona:

Escola del Treball (1924-1925), actual Conservatori, c. Pare Claret, 2.
Grup escolar Ventós Mir (1924), ptge. Ventós Mir, 21.
Escola Lola Anglada (1926), barri de Canyadó.

A Barcelona:

Casa de la marquesa de la Vall de Ribes (1888), c. Diputació, 309.
Casa Llorenç Armengol (1899), rambla de Catalunya, 125.
Torre Joaquim Pujol (1900), pl. Josepets (demolida).
Casa Eusebi Castells (1905), c. Bruc, 36-38 amb c. Casp, 38.[5]
Casa Llosas (1901-1909), c. Girona, 120.
Casa Llorenç Camprubí (1901), c. Casp, 22.
Habitatges al c. Balmes, 158-160 (1904).
Casa Jacinta Ruiz (1904-1909), c. Girona 54.
Cases Ruiz (1907), c. Còrsega, 215-217 i c. Provença, 188-190.
Casa Rafel (1911), c. Enric Granados, 121.
Torre Andreu «La Rotonda» (1906-1918), pg. Sant Gervasi, 51. Profusament decorada amb mosaics i trencadissos de Lluís Brú Salelles (Ondara, 1868 - Barcelona, 1952)
Casa Manuel Garcia (1926), Ronda Sant Pere, 29

Ens agradarà tenir noticia del promotor, nom i cognoms, lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail , imagino que també al consistori els interessarà saber-ho, oi?. oac@argentona.cat