INVARIÀNCIA

INVARIÀNCIA

Ella camina pel passeig marítim amb el mateix ritme amb què les onades es desfan a la sorra: constant, immutable. No cedeix al flux caòtic del carrer, no es deforma amb les empentes del vent o els crits dels nens. És una ona compacta de silenci, un solitó que avança per la no-linealitat del món, mantenint la seva forma íntegra mentre tot al seu voltant pateix fricció, canvia, s’esvaeix. Porta dins una geometria invencible. I la gent, sens dubte, s’aparta sense saber per què, deixant un estret corredor per on passa, intacta, la seva solitud perfecta.




2026