Intolerància

La llum del cometa és un mirall,
i allà dins m’hi trobo dues vegades.
Un rostre s’acosta,
semblant al meu, però més obscur,
i em xiuxiueja com si fos un record antic:
"Destrueix l'enemic de la pau".

La coherència es trenca,
i el món és un vestit de reflexos
que s'esquinça amb un tret al coll
d'un boig que incediava odi atàvic.
Matar intolerància és un acte bell i terrible
com un vals que no puc oblidar,
i no sé qui és el caçador, qui la presa.
Els teus ulls, els meus ulls,
són la mateixa pregunta sense resposta.

Darrere cada porta, una nova melodia,
cada nota, una vida que no recordo.
Però totes convergeixen aquí,
en aquest instant glaçat.