Inspiració subterrània

Com una experiència diària que per a quasi tothom és molt desplaent pot ser vitamínica ment enriquidora i inspiradora.
Un relat que m'ha divertit encara que no estic segura que fos la teva intenció només divertir.
Amb total cordialitat

Hola, Magda:
Espere que tot et vaja bé.
Quan pugues i tingues temps, ja em diràs la teua opinió, sobre l'últim poema.
Que passes un bon dia.
Una abraçada, Magda.

Ho provaré: en èpoques de sequera creativa, per què no un viatge en metro tot observant la fauna que hi ha? Un relat que aconsella al lector que vol ser també autor, què més voleu... Beure de la quotidianitat per parir texts originals, sembla un xic paradoxal, però sovint és així. M'ha agradat!

Un relat enginyós, on descrius el metro per a transportar moltes persones. Així, Magda, les metàfores són molt apropiades, per aquest relat.
On vius deu de fer molt de fred.
Aquí, on visc estem rodejats de neu i prop de Cullera, d'aquí, no sols nevar.
Quan en vinga bé, ja em diràs la teua opinió sobre el meu últim relat.
Una abraçada.

Curiosament, coincideixo amb el protagonista. M'inspira baixa al metro, o als ferrocarrils soterrats. Aquells corrents d'aire, que a Plaça Catalunya (sobretot abans) portaven olors diverses barrejades: menjars dels bars de sota terra, diòxid de carboni dels túnels, i tot un seguit de matisos que no podies distingir. A més, hi havia els músics, els pidolaires, gent diversa amunt i avall; tan diversa que podies estar una bona estona contemplant-la i meravellant-te de com en som de diferents i de quantes vides diferents passen per l'existència sent anònimes quan seria molt interessant conèixer-les.
Avui, encara hi ha gent diversa, però tot s'uniformitza més; i amb l'edat, les olors no es perceben tan bé. Però els túnels del metro continuen inspirant.

Un relat lluminós i vitalista. Aconsegueix que tinguis ganes de baixar al metro i mirar la gent amb uns altres ulls.

Bones les metàfores de la fauna urbana i la descripció de la vida al metro.

Certament, cadascú s'inspira com vol. Aquesta manera insòlita de fer-ho dona al relat un to de fantasia ben estrany: el més proper i casolà es torna lluminós i font d'inspiració.