Inici

Un relat de: aleshores
Inici de càntic en la pell, que el sol no marca encara.

Vivència immaculada del primer moment

 a descobrir el nou cos:  de la sorpresa.

Ritual i litúrgia de sol i d’aigua.


Aliens al desencís, oberts a l’aventura,

sense recança si és amb el cor lliure;

que n'és salconduit. Que et porta i et torna si això fos precís.


Qui t’estimarà i premerà els seus llavis sobre els teus?


Et miraràs potser les mans per jutjar-te amb certesa si ho has fet prou bé?


Serem infants per a després ser grans.

Comentaris

  • Ser infants per a ser grans[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-10-2024 | Valoració: 10

    Doncs sí, jugar com els nens per arribar a gaudir com els grans. Quin poema més bell, quines frases tan encertades, que destaquen més amb l'espai que les separa! Una abraçada.

    Aleix

  • Naturalesa sagrada[Ofensiu]
    SrGarcia | 22-10-2024

    És una poesia que conjuga el descobriment físic amb l’emocional, tot dins un marc natural i sagrat.
    Molt bonica.

  • La certesa de la pell. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-10-2024 | Valoració: 10

    És que la pell és tan sensible que és admirable veure-la i pot durar tota la vida. Així és passem de jóvens a majors en no res.
    La foto és original i el teu poema també.
    Enhorabona.
    Perla de vellut.

  • Correcció[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 21-10-2024

    Sensualitat i desig. Aprofitant la correcció, també senyalar l'incertesa de com anirà aquesta nova experiència.

  • L'aventura...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 21-10-2024

    i l'encís d'una primera vegada, en un poema ple de sensualitat desig.

    Molt bonic aleshores.

    Rosa.

  • Prou bé | 21-10-2024

    Bona participació al RPV que has merescut guanyar!
    Un poema que diu molt i molt bé.
    Amb total cordialitat