INDIFERENTS

INDIFERENTS


Els escriptors, asseguts en cadires de

vímet, rosegaven melindros. Un d’ells,

amb una taca de tinta a la solapa i la

mirada enfonsada en un temps pretèrit,

va murmurar: “Encara recordo el meu

primer escrit”. Els altres van riure, amb

els llavis humits i les dents grogues. I ell,

ferit, va alçar la barbeta, convençut que

la seva obra il·luminaria segles. La tarda,

mentrestant, es podria damunt les

teulades, indiferent a la certesa d’aquells

homes tan terriblement creguts i vells.






2026