Indiferència i oblit

Un relat de: allspicants

Queia la neu sense pressa, davant meu, tot era silenci.. Queia la neu... Queia molta neu, tot es vestia de blanc, tot era silenci, queia la neu davant meu, el món canviava, tot es veia diferent, mentrestant queia la neu sense parar, cada vegada més neu, cada vegada més blanca. A l'endemà tot era blanc, queia la neu amb més força... tot era blanc, diferent... bellissim, la pau flotava en l'espai... queia la neu més que mai. La meva casa ja no es veia, la neu va enterrar les fotos, els meus llibres, els camins que havíem fet plegats... plens de records. Ha quedat un món de somni... sileeencii fins a l'infinit, un món meravellós que s'ha emportat tota una vida. L'hivern només comença.

Comentaris

  • Temps de dol[Ofensiu]
    Naiade | 11-05-2010

    Pel títol que l'hi has donat, puc deduir per on va el poema, potser m'equivoco, ja que no dius si és el final d'una relació, o una pèrdua d'un ser estimat.
    M'endinso en la boira blanca del teu poema i sento la fredor de la neu i com tot és va desfigurant i perdent color, el silenci predomina i poc a poc va apaivagant el teu dolor, emportant-se les teves vivències passades. Deixa passar aquest hivern, no t'hi resisteixis, lentament aniràs ressorgint.

    Espero tornar-te a llegir ben aviat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

allspicants

4 Relats

14 Comentaris

3745 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia: