Incògnita

Sovint ens tanquem dins nostre com un caragol que replega les banyes i s'amaga dins la seva qonquilla com una manera de fugir de la realitat de la vida diària. És bo o és dolent? Ho fem per voluntat pròpia o empesos pel sistema? El teu poema tracta bellament aquest tema.

Un poema que es basa en el moviment de l'acció en què t'has inspirat. La llum és de tots i la descrius molt bé. Té un bon do, per a fer aquest poema.

M'ha agradat com està descrit.

Enhorabona: Aleshores.

Cordialment.

Entenc que la poesia s'ha d'interpretar a partir de la il·lustració, un llibre sobre el tractament del desordre bipolar, una malaltia on alternen moments de depressió i d'eufòria.
Així a la poesia es van tractant temes que incideixen en aquesta polaritat: foscor i esclat de llum, vaivé sincopat, tancats en la tenebra i un glop de llum robat.

Al final la poesia tracta de la sensació de la incapacitat per a superar el vaivé: una mà poderosa que et tenalla, un mal que es vist com una maledicció eterna.
Trobo que la poesia descriu el mal amb imatges poderoses, la lluita interna i la polaritat són molt ben descrites.
La salut mental és un bé molt preuat, sempre s'ha de fer el possible per a mantenir-la.

Tancar-te a dins teu. No saber gaudir de la llum. És això?