Incertesa

Els poemes, molt més que la prosa, tenen moltes cares i moltes interpretacions. Aquest mateix crema de valent i la seva escalfor arrossega a imaginar éssers humans fonent-se en una passió extrema o la natura que de dia era verda i ara és foc roent, groga, taronja, negra... M'agrada el ventall d'interpretacions, la llibertat d'escollir.

El foc de la passió entre humans i el foc dels incendis forestals, ambdós s'encenen però, si bé el primer acostuma a tendir ponts de comunicació constructiva, amb el plaer com a protagonista, el darrer ho devora tot, ho arrana tot. Un cop encesos, és cert que no sabem cap on ens menaran, però el foc que devora la vegetació mai ens deixarà res de positiu.

Barrejar la realitat bèstia del foc cremant boscos i les interioritats de la persona, un còctel explosiu! Però mira, escriure una poesia sobre el foc Roent, l’abelleix. Una forta abraçada.

Si no fos per la imatge i perquè sabem que el tema son els incendis de l'estiu, la poesia es podria llegir com una elegia de la vulnerabilitat humana, de la tensió entre desig i impotència, de la fugacitat de la vida.
Naturalment, tot això també es pot aplicar als maleits incendis forestals. Ja no son només una força destructiva de vides i hisendes. Son la metàfora de totes les febleses que arrosseguem. La naturalesa convertida en un escenari que mostra tot allò que és efímer.