Cercador
IN MEMORIAN. SOCIETAT CULTURAL HORTONENCA. SANT LLORENÇ D’HORTONS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.
Un relat de: Antonio Mora Vergés El Valentí Pons Toujouse feia una excepcional tasca en l’àmbit del
Patrimoni immoble modernista – dèiem - i
reiterem aquí – que en qualsevol país “ normal”, això el faria mereixedor d’un
reconeixement públic, el REINO no és –
ja ens agradaria – un país “ normal”, i Catalunya és – en el millor dels casos
– una colònia, on tots els excessos estan permesos, i àdhuc recompensats.
La mal dita LLEI MOYANO 9 de setembre de 1857, sobre el paper convertia
l'ensenyament primari en universal i determinava la llengua castellana com a
única a estudiar. Quan a la primera premissa no es va acomplir mai, i pel que
fa a la segona, s’ha vingut imposant des d’aleshores.
L’Església catòlica es va implicar en l’àmbit de l’educació, val a dir, que
en aquella època, aquesta institució predicava i PRACTICAVA els evangelis.
La ciutadania – súbdits, en deien – va fer grans esforços perquè l’educació
arribes al major nombre possible de persones, i els Ateneus i altres
associacions van tenir un paper destacadíssim, que les “ dictadures” i les “
dictablandes” van aturar de forma
expeditiva. A sang i fetge.
Llegia a :
https://www.ajhortons.cat/el-municipi/turisme/llocs-dinteres/ajuntament-antiga-sala-de-baix-o-dels-blancs.html
Edifici modernista construït per l’arquitecte Pere Ros Tort (Martorell (Barcelona) – 1848 + Martorell
(Barcelona) - 29.12.1922 ) com a sala de
ball. Coneguda com la sala de baix i més antigament com la sala dels blancs, en
una època, a inicis del segle XX, en què a Sant Llorenç d’Hortons van existir
simultàniament fins a tres sales o partits diferents (blancs, negres i virats).
Cada entitat tenia el seu propi cafè i rivalitzaven entre elles organitzant els
balls de festa major i altres activitats, com grups de teatre i cors de
caramelles.
El promotor d’aquesta sala , construïda entre 1906 i 1907 fou Josep Sàbat i
Estruch*, propietari de la masia de La Cova.
Va ser la seu de la Sociedad Agrícola Hortonense (1905-1941).
Al solar del costat s’inaugura el cafè al 1915, i als anys trenta s’hi
construeix l’escenari i una galeria superior.
A partir de 1941 va funcionar com a sala de ball de la Societat Cultural
Hortonenca fins l’any 1981.
https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sant-llorenc-d-hortons/tots/societat-cultural-hortonenca-sala-de-baix
Adquirida per l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons i transformada al 1997
en la seva seu- ens agradarà tenir noticia de l’autor de la “ transformació a l’email
castellardiari@gmail.com de
l’antiga sala només se’n conserva la façana original i alguns escassos elements
a l’interior, com un fragment de la boca de l’escenari.
Com a tants i tants catalans, el tema del català i les restriccions que es
volen TORNAR a posar per al seu
ensenyament, em té revoltat.
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta
(Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren
“"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" ,
d’aleshores ençà però, els botxins “ a
por ellos “; s’han acostumat a fer les
seves maleses amb plena consciència de
la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre
Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà,
1978) ho encerti, oi?https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/09/esglesia-parroquial-de-sant-llorenc.html
Patrimoni immoble modernista – dèiem - i
reiterem aquí – que en qualsevol país “ normal”, això el faria mereixedor d’un
reconeixement públic, el REINO no és –
ja ens agradaria – un país “ normal”, i Catalunya és – en el millor dels casos
– una colònia, on tots els excessos estan permesos, i àdhuc recompensats.
La mal dita LLEI MOYANO 9 de setembre de 1857, sobre el paper convertia
l'ensenyament primari en universal i determinava la llengua castellana com a
única a estudiar. Quan a la primera premissa no es va acomplir mai, i pel que
fa a la segona, s’ha vingut imposant des d’aleshores.
L’Església catòlica es va implicar en l’àmbit de l’educació, val a dir, que
en aquella època, aquesta institució predicava i PRACTICAVA els evangelis.
La ciutadania – súbdits, en deien – va fer grans esforços perquè l’educació
arribes al major nombre possible de persones, i els Ateneus i altres
associacions van tenir un paper destacadíssim, que les “ dictadures” i les “
dictablandes” van aturar de forma
expeditiva. A sang i fetge.
Llegia a :
https://www.ajhortons.cat/el-municipi/turisme/llocs-dinteres/ajuntament-antiga-sala-de-baix-o-dels-blancs.html
Edifici modernista construït per l’arquitecte Pere Ros Tort (Martorell (Barcelona) – 1848 + Martorell
(Barcelona) - 29.12.1922 ) com a sala de
ball. Coneguda com la sala de baix i més antigament com la sala dels blancs, en
una època, a inicis del segle XX, en què a Sant Llorenç d’Hortons van existir
simultàniament fins a tres sales o partits diferents (blancs, negres i virats).
Cada entitat tenia el seu propi cafè i rivalitzaven entre elles organitzant els
balls de festa major i altres activitats, com grups de teatre i cors de
caramelles.
El promotor d’aquesta sala , construïda entre 1906 i 1907 fou Josep Sàbat i
Estruch*, propietari de la masia de La Cova.
Va ser la seu de la Sociedad Agrícola Hortonense (1905-1941).
Al solar del costat s’inaugura el cafè al 1915, i als anys trenta s’hi
construeix l’escenari i una galeria superior.
A partir de 1941 va funcionar com a sala de ball de la Societat Cultural
Hortonenca fins l’any 1981.
https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/sant-llorenc-d-hortons/tots/societat-cultural-hortonenca-sala-de-baix
Adquirida per l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons i transformada al 1997
en la seva seu- ens agradarà tenir noticia de l’autor de la “ transformació a l’email
castellardiari@gmail.com de
l’antiga sala només se’n conserva la façana original i alguns escassos elements
a l’interior, com un fragment de la boca de l’escenari.
Com a tants i tants catalans, el tema del català i les restriccions que es
volen TORNAR a posar per al seu
ensenyament, em té revoltat.
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta
(Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren
“"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" ,
d’aleshores ençà però, els botxins “ a
por ellos “; s’han acostumat a fer les
seves maleses amb plena consciència de
la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre
Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà,
1978) ho encerti, oi?https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/09/esglesia-parroquial-de-sant-llorenc.html
Comentaris
-
Sant Llorenç d'Hortons. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 16-05-2022 | Valoració: 10
Un relat que triomfa per la seua bona redacció i tot el seu contingut que el realça amb tota una història, que és per a gaudir-la.
Cordialment. -
Llegit[Ofensiu]Prou bé | 16-05-2022
Gràcies
Amb total cordialitat
l´Autor
6913 Relats
1201 Comentaris
5423508 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.