Cercador
IN MEMORIAM. SANT VICENÇ DE LES ERES DE CASTELLBÒ. MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.
Un relat de: Antonio Mora Vergés El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó
local RENOVABLE “, en
que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les
imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la
publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a
compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric
de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
M’enviava fotografies de l’església parroquial de les Eres de Castellbó,
poble deshabitat, però no, abandonat, constata que han arreglat dues cases , i
un hort que al bon temps està cultivat .
De l’església advocada a Sant Vicenç, Patrimoni Gencat en diu ; edifici d'una
sola nau, ubicada al capdamunt d'un penyal i capçada a llevant amb un absis
semicircular, que resulta de la perllongació dels murs de la nau. Aquesta és de
curtes proporcions gairebé quadrada i està coberta amb un cel reas en forma de
volta de canó rebaixada. El presbiteri s'obre a l'interior de la nau mitjançant
un plec absidial. La porta d'accés, d'arc escarser, s'obre a una cantonada del
mur meridional i és coronat per una finestra quadrangular. La coberta és de
llosa a doble vessant i el conjunt és coronat per un campanar d'espadanya d'un
sol ull, que s'erigeix sobre la façana occidental.
Durant el primer quart de segle XI, es recullen notícies de donacions
d'alous situats al terme de Sant Iscle de les Eres, indret que és esmentat
altres vegades aquell mateix segle com a domini dels vescomtes de Castellbò.
Durant aquests anys, la vila apareix vinculada a l'advocació de Sant Iscle,
que apareixerà més tardanament vinculada amb Turbiàs, i no serà fins l'any 1575
que no rebrà l'esment de Sant Vicenç de les Eres.
L'església es mantindria sufragània de Sant Iscle de Turbiàs entenem que fins a la seva desacralització.
La Maria Lluïsa Cases i Loscos, amplia un xic aquestes dades a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601cc.xml?fbclid=IwAR17kGCYHjvOZAYp45B7th8WVC72jVngVgXVlc0JxsBvPh2z97f7yFtBeAM
M’explicava que en aquesta ocasió NO la havia retratat A. Moras, i afegia ; perquè no devia trobar el poblet , esta a sota de la
carretera , però no es veu.
Hem demanat a Patrimoni Gencat , a
l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i
Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell,.., dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la
dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la
comarca de l’Urgell sobirà; no en sabem
res, i necessitem dades, nom, cognom
matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email
coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en
teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.
La Maria Rosa i el Miquel, la “ parella romànica” ens expliquen les
impressions de la seva visita :
https://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/02/sant-vicenc-de-les-eres-montferrer-i.html?fbclid=IwAR333wRznFL_i7bVyqNBplY2tCXwH9nKb6mttRhNrH8k7Cjz1nAaFZA3TMs
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació; en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “,
oi?.
Us esperonem, més encara si és
possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats
sanitàries CATALANES per evitar
l’extensió de la Covid.19, afegim la
intercessió de Sant Vicenç davant l’Altíssim,
i confiem que així, podrem
aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia
que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen
limitacions físiques i/o psíquiques, i
aquells que no tenen una bona situació econòmica.
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó
local RENOVABLE “, en
que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les
imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la
publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a
compartir-la amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni històric
de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
M’enviava fotografies de l’església parroquial de les Eres de Castellbó,
poble deshabitat, però no, abandonat, constata que han arreglat dues cases , i
un hort que al bon temps està cultivat .
De l’església advocada a Sant Vicenç, Patrimoni Gencat en diu ; edifici d'una
sola nau, ubicada al capdamunt d'un penyal i capçada a llevant amb un absis
semicircular, que resulta de la perllongació dels murs de la nau. Aquesta és de
curtes proporcions gairebé quadrada i està coberta amb un cel reas en forma de
volta de canó rebaixada. El presbiteri s'obre a l'interior de la nau mitjançant
un plec absidial. La porta d'accés, d'arc escarser, s'obre a una cantonada del
mur meridional i és coronat per una finestra quadrangular. La coberta és de
llosa a doble vessant i el conjunt és coronat per un campanar d'espadanya d'un
sol ull, que s'erigeix sobre la façana occidental.
Durant el primer quart de segle XI, es recullen notícies de donacions
d'alous situats al terme de Sant Iscle de les Eres, indret que és esmentat
altres vegades aquell mateix segle com a domini dels vescomtes de Castellbò.
Durant aquests anys, la vila apareix vinculada a l'advocació de Sant Iscle,
que apareixerà més tardanament vinculada amb Turbiàs, i no serà fins l'any 1575
que no rebrà l'esment de Sant Vicenç de les Eres.
L'església es mantindria sufragània de Sant Iscle de Turbiàs entenem que fins a la seva desacralització.
La Maria Lluïsa Cases i Loscos, amplia un xic aquestes dades a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601cc.xml?fbclid=IwAR17kGCYHjvOZAYp45B7th8WVC72jVngVgXVlc0JxsBvPh2z97f7yFtBeAM
M’explicava que en aquesta ocasió NO la havia retratat A. Moras, i afegia ; perquè no devia trobar el poblet , esta a sota de la
carretera , però no es veu.
Hem demanat a Patrimoni Gencat , a
l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i
Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell,.., dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la
dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la
comarca de l’Urgell sobirà; no en sabem
res, i necessitem dades, nom, cognom
matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email
coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en
teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.
La Maria Rosa i el Miquel, la “ parella romànica” ens expliquen les
impressions de la seva visita :
https://indretsescbergueda.blogspot.com/2014/02/sant-vicenc-de-les-eres-montferrer-i.html?fbclid=IwAR333wRznFL_i7bVyqNBplY2tCXwH9nKb6mttRhNrH8k7Cjz1nAaFZA3TMs
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació; en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “,
oi?.
Us esperonem, més encara si és
possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats
sanitàries CATALANES per evitar
l’extensió de la Covid.19, afegim la
intercessió de Sant Vicenç davant l’Altíssim,
i confiem que així, podrem
aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia
que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen
limitacions físiques i/o psíquiques, i
aquells que no tenen una bona situació econòmica.
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5406635 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.