IN MEMORIAM. SANT CORNELI DE LA MUGA O DE RIBELLES. BASSEGODA. ALBANYÀ.

Un relat de: Antonio Mora Vergés
 L’Antoni Noguera i Massa , el Jordi Fernandez i Cuadrench , el  Jordi Bolòs i Masclans , l’ Eva Bargalló i
Chaves i el  Joan-Albert Adell i Gisbert,
escriuen de Sant Corneli de la Muga (Bassegoda) a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0413101.xml

L’església de Sant Corneli de la Muga o Sant Corneli de Ribelles, en ruïnes
ja fa molts anys, ha estat recentment netejada de bardisses pels afeccionats a
l’art romànic de Figueres. Es troba vora la font de Sant Corneli, entre prades.

Hom pot arribar a l’església per tres bandes: des d’Albanyà i per la pista
que es dirigeix vers ponent, hom passa pel pont sobre la Muga i el pont sobre
el torrent de Bassegoda o de Corsavell, deixa el trencant a mà esquerra de la
pista, que mena a Cal Nou i voreja la riba dreta de la Muga fins que s’enlaira
a un collet. Aquesta pista duu a Cal Coll, però cal agafar la de mà dreta, des
d’on s’albira Pincaró. La pista passa a frec d’aquesta església i continua, uns
7 km i a mig vessant, resseguint les aigües de la Muga per la riba dreta. A les
envistes de l’Hostal de la Muga, l’església de Sant Corneli resta a 100 metres  a mà esquerra, entre prats desnivellats. És
recomanable per a aquest camí un vehicle tot terreny. Hi ha un altre camí més
complicat. Hom agafa la pista del Bassegoda fins passat Cal Nou, la qual
s’enfila al Pla dels Emigrants o de la Bateria, baixa pel Coll de Principi fins
a la Comella, s’enlaira fins el Sobirà i davalla fins a l’Hostal de la Muga. A peu
hom pot anar des de Sant Aniol d’Aguges per les canals, a mà dreta del salt del
Brull fins a la Comella i Sobirà. Abans de travessar la Muga per anar a
l’Hostal, l’església queda a mà dreta.

Les notícies sobre aquesta petita església, situada prop del torrent de
Sant Corneli, són molt escasses i indirectes. L’any 1278, Bernat Hug de
Serrallonga vengué al prior de Santa Maria de Besalú, Ramon, el mas de “Sancti
Corneli de Ribellis”, que es trobava dins el terme parroquial de Sant Julià de
Ribelles, església de la qual depengué Sant Corneli. Uns anys més tard, el
1314, el prior de Santa Maria de Besalú, Bernat de Banyuls, concedí aquest mas
de Sant Corneli de Ribelles a Joan i la seva muller, Sibil·la, veïns de la
parròquia de Ribelles.

Sant Cornelli depenia de la veïna parròquia de Sant Julià de Ribelles, la
qual, al començament del segle XVIII ja estava annexionada a Sant Llorenç
d'Oix.

 Els catòlics francesos, a la
darreria de la vuitena centúria i durant l'època revolucionària, portaven a
batejar els seus fills a aquest temple  aleshores pertanyen a la Garrotxa sobirana.

Actualment l’església es troba en  un
 estat ruïnós,  l’estructura però,  ha estat consolidada amb l'aplicació d'una
capa de ciment pòrtland a la zona de la coberta de l'absis i tapant un dels
forats laterals a la paret de llevant amb totxana. Aquesta actuació la va
realitzar el Grup d'Art i Treball de la Jonquera (G.A.T Jonquera) juntament amb
els Amics del Parc Natural de l'Albera i Cap de Creus (CPNACC de Roses), tal i
com s'indica en una placa.

Fotografia. Albert Pratdesaba i Sala

l’església de Sant Corneli de Ribelles o de la Muga és emplaçada dins el
terme municipal de Bassegoda.

Només queden algunes restes de l’antic edifici romànic que són suficients
per deduir-ne la planta. Queda dreta una part dels murs de la nau, l’arc
triomfal que marca el pas al presbiteri i l’absis.

 

La planta de l’església és d’una sola nau, amb un absis rectangular
orientat a llevant i amb una finestra central. Aquest absis, pel que fa a l’eix
de la nau, és desplaçat vers el costat de tramuntana bastant acusadament. L’arc
de triomf i la volta absidal són de perfil apuntat. No sabem si a la nau hi
havia volta, ni si tenia aquest perfil. L’accés a l’edifici és a la façana de
ponent, molt desfeta.

 

L’aparell dels murs ha estat fet de petits carreus de mides diverses. No es
constata la perfecció manifestada en altres edificis de la contrada i es fa
evident que els murs de la nau foren refets aprofitant els carreus dels murs
originals. Al costat de tramuntana sembla endevinar-se un brancal de porta en
una part del mur original.

 

És difícil de datar la construcció d’aquest edifici, atès que hi ha pocs
elements de judici.

Tanmateix, cal ressenyar que altres edificis que tenen la volta apuntada,
com per exemple el de Sant Martí de Corsavell, poden ésser datats al segle XII;
d’altra banda, la rusticitat dels paraments fa pensar en una data menys
avançada, o potser fins i tot en una obra rural encara més avançada, ja dins el
segle XIII, moment en el qual cal situar la construcció.

Aneu a la Garrotxa i a l’Empordà sobirà.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6471 Relats

708 Comentaris

4797911 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com