IN MEMORIAM. ESGLÉSIA VELLA DE SANTA COLOMA D’HORTONS. ALÀS I CERCS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE “ DELS PIRINEUS .

 El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador
visual,  en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la 
amb TOTS  els mitjans
informatius,  locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i 
“color polític “  perquè en
valorin la seva publicació,  en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió m’enviava fotografies de la que havia estat església
parroquial de la Bastida d’Hortons, al terme d’Alàs i Cerc, a la comarca de l’Urgell
sobirà, a la Vegueria “ in pectore “ dels Pirineus.

Patrimoni Gencat, malgrat tractar-se de un 
BCIL, des de l’any 2004, no si escarrassava gaire ; edifici religiós
situat al fossar del poble. Consta d'una nau rectangular coberta amb fusta.
Porta a la façana sud.

La Maria-Lluïsa Ramos i Martínez, en fa esment “ obiter dicta “ a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601k.xml

 

Una de les primeres mencions de l’església de Santa Coloma data del 941,
com a límit d’unes propietats territorials venudes pels esposos Miró i Matilde
al bisbe Radulf d’Urgell situades al terme de l’antiga vila de Nocolo pel preu
de cent sous; l’escriptura especifica que una de les afrontacions de les
susdites propietats llindava amb “Sancta Columba cuius baselika fundata est in
villare Ortones”. A part aquesta notícia, la parròquia de Sancta Columba és
mencionada en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell.

 

Són freqüents al llarg del segle XI les referències documentals al voltant
de l’església i el terme de Santa Coloma; una de les primeres data del 1007,
per la qual se sap que l’abat Ennegó, Oliba de Montpolt i Odó de Sanaüja, en
qualitat d’almoiners d’Undiscle i els seus fills, feren donació a Santa Maria
de la Seu d’un alou situat al terme de “Sancta Columba que est in Ortones”.
Anys més tard, una escriptura de donació atorgada per un tal Garí el 1034,
informa de la cessió que féu a la seva muller Riquilda de diversos béns
immobles situats al terme d’aquesta parròquia, consistents en una peça de
terra, una altra de vinya, una casa i un hort.

 

Posteriorment diverses escriptures atorgades per particulars al llarg del
segle XI informen de donacions i venda d’alous en el terme de l’església de
Santa Coloma a favor de Santa Maria de la Seu i la seva canònica (1045, 1050,
1065). En el darrer terç d’aquesta centúria, un interessant document datat al
gener del 1077 indica que el comte Ermengol IV d’Urgell, de voluntat pròpia,
féu donació a la catedral de la Seu i a la seva canònica de les franqueses i
les batllies que els seus antecessors tenien en diverses viles i llocs del
comtat d’Urgell, entre els quals es fa menció de Santa Columba de Ortons. Una
última referència és la que proporciona la publicació sacramental del testament
d’una dona anomenada Geberga l’any 1094, per la qual se sap que llegà a la
canònica de Santa Maria un alou que tenia dins el terme de la parròquia de
Santa Coloma, en el lloc de Guimesó, topònim corresponent a una masia habitada
almenys fins el 1860.

 

Durant l’edat mitjana, i encara en època posterior, la vila de la Bastida
d’Hortons figura dins els vastos dominis del vescomtat de Castellbò, els
titulars del qual en posseïen la jurisdicció civil i criminal; a més, segons
indica el Spill…, en l’organització territorial del vescomtat, la Bastida
d’Hortons es trobava dins el quarter de Castellciutat i el batlle d’aquesta
darrera població tenia allí el seu lloctinent. D’altra banda es té constància
que en la col·lecta de la dècima de la diòcesi d’Urgell efectuada el 1391, el
capellà encarregat de la parròquia satisféu en concepte d’aquest impost la
quantitat de setze sous.

Actualment, situada al fossar,  està
qualificada com “ capella” .

A. Moras, Antonio Moras Navarro, al que li deu reconeixement  la comarca i àdhuc Catalunya, retratava l’any   1986 “ Vista frontal de l'entrada”.

De les esglésies de la Bastida d’Hortons, i de la manca de dades, n’havíem
dit alguna cosa a:

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2015/01/santa-coloma-de-la-bastida-dhortons.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/11/les-esglesies-de-la-bastida-dhortons.html               

Quan al topònim tindria el significat de “ poble nou dels
hortets “.

No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres
records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS 
els mitjans informatius,  locals,
comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  recordeu SEMPRE  que  en
matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable
aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI
BÉ “, oi?.