IN MEMORIAM. EDIFICI DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

 El 3 de desembre de 1400 comença a història de l’edifici que hostatjarà la Generalitat de  Catalunya, i altres Institucions, no tant honorables – si mes no, per als catalans- ;  a darreries del segle XVI s'abordà l'ampliació cap a migjorn, és a dir l'actual Plaça de Sant Jaume.

Les obres començaren el 1597,  i van tenir molts entrebancs.

El primer va ser de caràcter polític amb Felip II, que paralitzà les obres quasi nou mesos.

Posteriorment, problemes tècnics en l'encaix d'aquest edifici amb el gòtic, seguit dels dubtes dels diputats sobre l'evolució de l'obra de Pere Blai (Barcelona 1553 - 1620), i sobre l'aspecte exterior massa solemne per l'espai que tenia (fins a 1824 a l'espai de l'actual plaça hi havia el convent de Sant Jaume).

Amb tot, i després de plantejar-se el seu enderroc i de patir aturades per crisi financera, l'edifici s'acabà entre 1616 i 1619, quan el projecte original estimava la durada en quatre anys.

La instauració de la Mancomunitat el 1914 suposà alhora que la recuperació d'un símbol del catalanisme, un miratge de llibertat, honestedat, creativitat, .., que no s’ha tornat a donar, i que possiblement és irrepetible.  Enric Prat de la Riba Sarrà​ (Castellterçol, 29 de novembre de 1870- Castellterçol, 1 de agost de 1917) encarregà a Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d’octubre de 1867 — Barcelona, 23 de desembre de 1956) la rehabilitació i eliminació dels signes deixats durant dos
segles d'ocupació. En aquesta època es realitzaren els frescos de Joaquim Torres Garcia (Montevideo, 28 de juliol de 1874-Montevideo, 8 de agost de 1949) , l'excavació del Pati dels Tarongers, i la construcció de la sala de conferències que hi ha sota, que comunica els carrers de Sant Honorat amb els de Sant Sever i del Bisbe.

Entre els anys 1925 i 1930, durant la duríssima  Dictadura de Primo de Rivera , es durà a terme una remodelació arquitectònica i decorativa de l'antic palau de la Generalitat de Catalunya, clarament planificada per dessolar la terra.

Josep Maria Milà i Camps, 1r comte de Montseny, (Barcelona, 7 de juny de 1886 - Esplugues de Llobregat, el Baix Llobregat, 25 de maig de 1955), serà l’encarregat d’executar entre altres la destrucció de les pintures de Joaquim Torres Garcia, el REINO des de sempre és MOLT generós amb els catalans que hi col·laboren. S’hi realitzaven pintures de temàtica espanyolista i de qualitat artística força discutible, pintades  entre el final del 1926 i el començament del 1927, obra de Francisco Galofré Oller (Valls, 13 de juliol de 1864-Barcelona, 8 de gener de 1942) i el seu fill Francesc Galofré i Surís ( 1901 + 1986)  Finalment les pintures van ser retirades el 2024, deixant els murs nus.

Josep María Milá i Mencos  (Esplugues de Llobregat, 1956) ,  és el III comte de Montseny

L'objectiu  manifestat d'aquelles  obres milionàries, dirigides per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver (1870-1952), fou tenir llest l'edifici per a la celebració de l'Exposició Internacional de 1929. El popular pont neogòtic del carrer del Bisbe, que uneix el palau amb les Cases dels Canonges, residència oficial del President, és un exemple, entre molts, de les nombroses intervencions dutes a terme en aquest edifici medieval i els seus voltants, coneguts des d'aleshores com a Barri Gòtic.