Cercador
IN MEMORIAM DEL CASTELL DE LA BARONIA DE CLARET. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésReivindicava en llatí “temporis oblitum” , la ‘mala memòria històrica’ vers el runam esfereïdor del castell de la Baronia de Claret que retratava el Josep Vives i Domingo, “ l’home del Pallars’.
Llegia a patrimoni Gencat que les restes del castell de Claret es troben situades al final del mateix nucli urbà. Del castell s'han conservat, bàsicament, la torre de guaita i restes de murs.
La torre, de planta circular, es troba parcialment enderrocada. Destaca la conservació de finestres espitlleres. Aquesta, té una alçada de set metres, aproximadament, i en el seu tram inferior, els murs compten amb un gruix d'un metre, que es va alleugerint en alçada.
L'aparell constructiu està format per carreus rectangulars, de petites dimensions i disposats en filades regulars.
La torre es troba adossada a una casa castell, també enderrocada, de la qual resten dos cellers medievals.
Dominava l'accés al poble i a la Conca de Tremp.
La Baronia de Claret fou una baronia del Pallars Jussà. Tenia el seu centre neuràlgic en el poble de Claret, del terme municipal de Tremp.
És una de les baronies creades al segle XVII. Fou concedida el 1654 a Francesc d'Areny i de Toralla, senyor de Claret ja en aquell moment. El 1787 passà als Gràcia. En aquella època consta com a possessió d'aquesta baronia el poble de Beranui, a la Vall Fosca i altres pobles, sense continuïtat geogràfica entre ells, com Gurp i Corroncui. El precedent de la baronia fou el senyoriu de Claret, que el 1640 era en mans del Comte de Santa Coloma de Queralt, Dalmau de Queralt.
A més de l'antic terme de l'ajuntament de Claret, annexionat el 1847 a Tremp, i que ha format sempre un enclavament del terme d'aquesta ciutat entre el de Talarn, el de Castell de Mur (antics termes de Mur i Guàrdia de Tremp), i el de Fígols de Tremp, ara unit al de Tremp, la Baronia de Claret incloïa el terme primigeni de l'antic ajuntament de Fígols de Tremp, el que correspon a la parròquia de Sant Pere de Fígols de Tremp.
L'actual IX baró de Claret és Íñigo Méndez de Vigo y Montojo (Tetuan, Protectorat espanyol al Marroc, 21 de gener de 1956), al que més enllà d’aquest títol, Claret, Tremp, Lleida, Catalunya i els catalans, i per descomptat , l’ermita de Santa Helena, l’església parroquial de Santa Maria de l’Esperança, li importen un rave
Llegia a patrimoni Gencat que les restes del castell de Claret es troben situades al final del mateix nucli urbà. Del castell s'han conservat, bàsicament, la torre de guaita i restes de murs.
La torre, de planta circular, es troba parcialment enderrocada. Destaca la conservació de finestres espitlleres. Aquesta, té una alçada de set metres, aproximadament, i en el seu tram inferior, els murs compten amb un gruix d'un metre, que es va alleugerint en alçada.
L'aparell constructiu està format per carreus rectangulars, de petites dimensions i disposats en filades regulars.
La torre es troba adossada a una casa castell, també enderrocada, de la qual resten dos cellers medievals.
Dominava l'accés al poble i a la Conca de Tremp.
La Baronia de Claret fou una baronia del Pallars Jussà. Tenia el seu centre neuràlgic en el poble de Claret, del terme municipal de Tremp.
És una de les baronies creades al segle XVII. Fou concedida el 1654 a Francesc d'Areny i de Toralla, senyor de Claret ja en aquell moment. El 1787 passà als Gràcia. En aquella època consta com a possessió d'aquesta baronia el poble de Beranui, a la Vall Fosca i altres pobles, sense continuïtat geogràfica entre ells, com Gurp i Corroncui. El precedent de la baronia fou el senyoriu de Claret, que el 1640 era en mans del Comte de Santa Coloma de Queralt, Dalmau de Queralt.
A més de l'antic terme de l'ajuntament de Claret, annexionat el 1847 a Tremp, i que ha format sempre un enclavament del terme d'aquesta ciutat entre el de Talarn, el de Castell de Mur (antics termes de Mur i Guàrdia de Tremp), i el de Fígols de Tremp, ara unit al de Tremp, la Baronia de Claret incloïa el terme primigeni de l'antic ajuntament de Fígols de Tremp, el que correspon a la parròquia de Sant Pere de Fígols de Tremp.
L'actual IX baró de Claret és Íñigo Méndez de Vigo y Montojo (Tetuan, Protectorat espanyol al Marroc, 21 de gener de 1956), al que més enllà d’aquest títol, Claret, Tremp, Lleida, Catalunya i els catalans, i per descomptat , l’ermita de Santa Helena, l’església parroquial de Santa Maria de l’Esperança, li importen un rave
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5406635 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.