IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA D’ANTIST, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER, I POSTERIORMENT FINS A LA SEVA DESSACRALITZACIÓ AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. LA TORRE DE CAPDELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS.

Un relat de: Antonio Mora Vergés
 L’església d’Antist, al terme de la Torre de Capdella, a la comarca del
Pallars jussà, advocada al protomàrtir Sant Esteve,  ja fa uns anys que va ser desafectada, i avui
la seva destrucció és cada vegada més accelerada.

 Fotografia.  Gustau Erill i PinyotFotografia.  Gustau Erill i Pinyot

L’ Albert Roig i Deulofeu (Sabadell, 1945) , i la  Maria Lluïsa Cases i Loscos, n’escriuen
a:  https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1548201.xml

 

L’arquitectura de l’edifici havia tingut una certa excel·lència a partir
del primer quart del segle XVII en què s’hi van fer unes importants obres de
remodelació.

 

 D’aquest moment creiem que és la
construcció del campanar, el cor i l’obertura de les capelles laterals, dues a
cada costat.

 

Ja en un temps anterior s’havia engruixit el mur de migdia, com també tot
l’absis; posteriorment es van sobrealçar els murs perimetrals i tot l’edifici
es va cobrir amb una teulada d’un sol pendent.

 

De l’obra romànica, creiem que es conserven tot l’absis i els murs de la
nau, però afectats per les obres de remodelació. Tot i així, a l’extrem de
ponent del mur de migdia, s’identifica encara, al parament exterior, una part
del nivell de la cornisa, amb les restes de les bigues del teulat d’una
porxada. El parament és d’un aparell irregular, amb pedra petita poc treballada
al mig del mur i amb carreus molt més grans a les cantoneres. La disposició de
la pedra és molt irregular. L’obra era unida amb morter de calç i pedra
trencada petita i els paraments eren arrebossats.

 

La porta tapiada és d’arc de mig punt, fet amb dovelles de tosca ben
treballades. Els carreus dels muntants també són del mateix material.

 

Queda encara definida amb l’estructura actual la planta de l’església
romànica, que era d’una sola nau rectangular, amb un absis semicircular obert a
llevant amb un sol arc presbiteral; la coberta de l’absis és de quart d’esfera.

 

Per les solucions constructives d’aquest parament de migdia l’obra romànica
es pot datar al començament del segle XI.

 

El paviment interior de l’església és un empostissat, ja molt malmès, que
segurament cobreix altres paviments anteriors, que si es poguessin estudiar
aportarien nous elements per al coneixement de l’obra romànica

 Fotografia.  Gustau Erill i Pinyot

La Guillermina Subirá Jordana , explica que l’església parroquial de Sant
Esteve ressonava quan el seu padrí, Manuel Jordana Farrero, tothom però,  el coneixia per Manuel de Carlà. deixava anar
tota la seu veu,  per a entonar les
pregaries de cada moment. A l’església, els homes seien escampats, però
ordenats, entre els 3 bancs del davant, i les dones en cadires pròpies, formant
reclinatori, al darrera; tan pròpies que portaven les inicials de la persona i
tot. Aquestes estaven col·locades als costats dels altars particulars que
formaven (i encara formen) la nau del temple. A cada altar, quatre en total, hi
havia una imatge i una llàntia.


L’església d’Antist,  és inclosa en
la relació de parròquies de l’ardiaconat de Tremp visitades l’any 1314 pels
delegats de l’arquebisbe de Tarragona.

L’any 1904 l’església tenia com a titular Nostra Senyora del Roser i era
annexa de l’església d’Estavill, advocada a santa Llogaia.

 Avui dependria de la parròquia de la
Pobleta de Bellvei, advocada a Sant Feliu.

El tema del  desplegament de
l’organització territorial de Catalunya, és quasi còmic, tenim una  Llei de vegueries de Catalunya (STC 31/2010),
modificada el 2017 per incloure la vegueria del Penedès, i tenim alhora uns
Partits Polítics QUE NO FAN RES PER A IMPLEMENTARLA,  això bàsicament beneficia a les Diputacions
Provincials, i perjudica als que malgrat tot, voldrien viure, lluny de les
conurbacions urbanes

 

https://www.parlament.cat/document/cataleg/48036.pdf

 

Cal reclamar que es faci efectiva aquesta distribució territorial.

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada 
amb TOTS  els mitjans
informatius,  locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i 
“color polític “  perquè en
valorin la seva publicació,   recordeu
SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni
històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6699 Relats

880 Comentaris

4985344 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com