Cercador
IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA FONT DE CAN JORBA. EL BRUC. L’ANOIA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Marcel•lí Puigdellivol Prat, publicava una imatge de la capella de can Jorba, advocada a la Mare de Déu de la Font, això pot donar lloc en algun cas a confondre-la amb la homònima existent a la Font de la Mare de Déu al nucli del Bruc.
La descripció tècnica ens diu; Capella de planta rectangular amb la porta orientada a ponent. És d'arc de mig punt amb dovelles de pedra. A la clau hi ha la data inscrita de difícil lectura, (16--). Damunt la porta s'obra un petit òcul. La coberta, avui molt esfondrada, és de teules i entrebigat de fusta, reforçat amb arcs de totxo. Les parets són de maçoneria, la teulada a dues vessants, i un campanar d'espadanya corona la façana principal.
La data inscrita a la dovella indica que al segle XVII s'hi van fer obres. En un capbreu del 1670 s'esmenta: una capella novament construïda i edificada. És probable que anteriorment, al segle XIV, hi hagués una antiga capella en el mateix lloc. Possiblement estava relacionada amb el camí romeu al monestir de Montserrat.
Can Jorba està documentada des del segle XV, tot i que podria ser anterior ja que la capella que hi ha al seu costat, advocada a la Mare de déu de la Font, és esmentada al segle XIV.
Al segle XV era coneguda com el mas Vendrell. Així s'esmenta al capbreu del 1496 segons la confessió del propietari de la casa, Jaume Jorba, que aleshores era batlle del Bruc.
L’any 1835, l’abat Josep Blanch i Graells (Vilafranca del Penedès, 1775 - Vilafranca del Penedès, 1851) fou abat de Montserrat (1824-1828 i 1832-1851), hi va fer amagar la Mare de Déu del monestir de Montserrat després de l'exclaustració de 1835.
L’any 1844 Pau Pedrosa li lliurà novament la imatge, ja que Josep Blanch i Graells fou el responsable de la restauració del cenobi i del santuari montserratí, reobert al culte l'any 1844, després de l'exclaustració del 1835.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció tècnica ens diu; Capella de planta rectangular amb la porta orientada a ponent. És d'arc de mig punt amb dovelles de pedra. A la clau hi ha la data inscrita de difícil lectura, (16--). Damunt la porta s'obra un petit òcul. La coberta, avui molt esfondrada, és de teules i entrebigat de fusta, reforçat amb arcs de totxo. Les parets són de maçoneria, la teulada a dues vessants, i un campanar d'espadanya corona la façana principal.
La data inscrita a la dovella indica que al segle XVII s'hi van fer obres. En un capbreu del 1670 s'esmenta: una capella novament construïda i edificada. És probable que anteriorment, al segle XIV, hi hagués una antiga capella en el mateix lloc. Possiblement estava relacionada amb el camí romeu al monestir de Montserrat.
Can Jorba està documentada des del segle XV, tot i que podria ser anterior ja que la capella que hi ha al seu costat, advocada a la Mare de déu de la Font, és esmentada al segle XIV.
Al segle XV era coneguda com el mas Vendrell. Així s'esmenta al capbreu del 1496 segons la confessió del propietari de la casa, Jaume Jorba, que aleshores era batlle del Bruc.
L’any 1835, l’abat Josep Blanch i Graells (Vilafranca del Penedès, 1775 - Vilafranca del Penedès, 1851) fou abat de Montserrat (1824-1828 i 1832-1851), hi va fer amagar la Mare de Déu del monestir de Montserrat després de l'exclaustració de 1835.
L’any 1844 Pau Pedrosa li lliurà novament la imatge, ja que Josep Blanch i Graells fou el responsable de la restauració del cenobi i del santuari montserratí, reobert al culte l'any 1844, després de l'exclaustració del 1835.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6913 Relats
1201 Comentaris
5423423 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.