IN MEMORIAM. CAN ROMAGOSA. EL SANT FELIU DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS, I ALTRES “ CIRCUMSTÀNCIES “ S’ENDUGUÉ.

 L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), retratava
entre  1897 i   1936, “Can Romagosa amb rellotge de sol i en
primer terme façana d'una casa amb rellotge de sol i dues dones”

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7493/rec/12

Ningú podia imaginar la destrucció que es produiria atès que en els anys
previs a l’alçament dels militars feixistes  encapçalats pel general Franco contra el
govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – l’únic fins al dia d’avui -  el cens de Sant Feliu de Llobregat era de 6.343
ànimes, es tancava l’any 2021 amb 45.463 habitants de dret.

Bona part dels pobles, viles i ciutats de Catalunya , a les comarques
litorals i prelitorals, han patit tants canvis que literalment no els reconeix,
ni la mare que els va parir.

Llegia que la masia de Can Romagosa, documentada des de l'any 1707, es
trobava en el casc antic i fins l'any 1965 es va anomenar "la Torre de la
Presó" que data del segle XIII.

 En enderrocar la torre medieval, van
aparèixer fragments d'àmfora, tegulae, dollia, ceràmica sigil·lada i ceràmica
comuna romana, com també un marbre decorat amb estries en forma d'espiga, que
bé podria tractar-se d'un fragment de columna (Garcia de San Feliu, 1966) o
d'un fragment de sarcòfag romà decorat amb strigilla.

L'autor esmentat identificà també uns "arcs romans" a
l'estructura de la torre i una pedra reutilitzada, decorada amb dibuixos
geomètrics.

El jaciment se situava al centre de Sant Feliu de Llobregat, entre el
carrer de Dalt i el passeig de Nadal.

Actualment, la zona està completament urbanitzada.

Algú em deia en ocasió de la darrera embranzida contra la llengua catalana “
que  volen acabar amb nosaltres “,   cert, aquesta és/era la seva dèria des de
força abans de l’any 1714, i encara som aquí. 
 Perdrem aquesta i altres “
batalles”, la victòria final però,  serà
nostra.