Immutable

Cada dia miro l’horòscop per saber com m’anirà el dia. Resulta d’allò més emocionant. Si diu que l’avenir em té preparada alguna sorpresa agradable, em passo la jornada esperant que succeeixi. Què serà? Quan? Com? Qui? I el més important: estaré a l’altura? Però no. De seguida es fa de nit, i tot segueix igual que ahir. Anirà millor demà? Si el zodíac em diu que el dia es presenta complicat, m’intento convèncer que tot això no són més que supersticions absurdes. Que la meva sort canviarà. Busco senyals pertot: números de matrícula capicues, les inicials del meu nom en un cartell publicitari, el meu cognom en qualsevol llista... Però tampoc funciona. Potser demà. Sí, i tant. Demà tot serà diferent. I així, entre esperances i dubtes, s’escolen els meus dies. Em xuclen cap a l’abisme. Passarà un mes i continuaré esperant. Potser un any. O dos. O tres. I tot seguirà igual. Immutable.