Cercador
imagino....
Un relat de: silvia_peratalladaImagino un camp de roselles
enmig d'enlloc i lluny d'indústria
i arriba un cabronàs i m'esgarra el pensament.
Imagino pedres, foc i armes
per defensar tot allò que és meu
i aquest cabronàs esquiva el meu tret.
Imagino estels amb martells roents,
que viatjen fugaços entre els meus cels
i el cabronàs s'endinsa al mar i es protegeix.
Aquesta és la lluita del nostre món i el seu
encara que a vegades no pugui amb el pensament
i sigui jo qui s'acaba amagant d'ells
però aquesta batalla demà la guanyarem.
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582452 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....