Il·líada eròtica

Constant és l’anhel viciós
de l’alta carena creuar
i arribar al bosc frondós
de la teva vall verge
com la neu per trepitjar.

Amb el vent que bufa
les ànsies munten.
Un cavall de fusta
em guia i amb la
seva ajuda, et prenc.

Rere una magne muralla
que arriba fins al cel
t’amagaves despullada,
com un rostre translúcid
vist a través d’un vel.

Ets l’eròtica de Venus
i jo la destrucció de Mart.
Al llit, els dos nus
fem guerra, ens com-
penetrem, fem art.

No vull marxar del teu llit,
vull seguir entre llençols.
Al acabar-se la nit
ens haurem de separar
amb el primer raig de sol.

Ara que cau la lluna
m’en vaig a l’albada.
Ara que ja no ets pura
represàlies auguren
ocells volant en bandada.