III Jo. La inconsciència de la existència (continuació)

Un relat de: Joan Capdevila
18. Com és que sabent científicament que som un grapat de partícules , segons Fermi (Hidrogen 10,0%-Oxigen 65,0%-Carboni 19,37%-Nitrogen 3,2%-Calci 1,38%-Fòsfor 0,64%-Clor 0,18%-Potassi 0,22%-Ferro 0,006-Magnesi 0,003-Sofre 0,2-Sodi 0,14% ) i coneixent les seves lleis , no ho podem integrar-ho en les grans interrogants de l’existència i encara menys en el dia a dia ?
Que som ?, d’on venim a on anem? i les quotidianes qüestions de la vida humana : supervivència , felicitat , sexe , convivència , religió, menjar, hipoteca .....?
19.La resposta sembla ser que simplement no es pot .Aquests conjunts de partícules estan organitzades , combinades per algorismes a tots els nivells .Des de l’estructura del àtom , el de les molècules , les cèl·lules i l’ordinador central : el cervell. Aquests jos a la seva vegada estan i son en un entorn que també es regeix per els mateixos algoritmes .
20. La supervivència de cada unitat individual i dels col·lectiu des de el àtoms fins als individu-jo i l’espècie i el planeta . L’algorisme de la supervivència , el mitjà , amaga la finalitat, i dona les pautes de resoldre els conflictes quan les supervivències diferents entren en coalició , tan si es tracta de unes cèl·lules desbocada del virus o el càncer o de un grup humà destructor .Podem intercanviar informació conscient amb el fetge , la pell , els bacteris que ens fan la digestió ? Ja s’ho fan ells sense ser-ne conscients . La consciència del jo es redueix a una sensació , potser només una reacció química , que te poc a veure amb cada part del jo (àtoms, molècules ....)
21.El jo ni està ni va sol. Esta en un entorn , el planeta Terra , i aquest penjat i dependent del sol . Va amb altres jos , que fet i fotut són iguals , es comporten amb variants , sempre buscant la pròpia supervivència . Sols no sobreviuríem, més exactament no seríem cap espècie ni cap jo. L’entorn evolutiu , la civilització com a forma de cohesió biològica defineix el paper que diferencia un jo-`partícules de un altre jo ; el vesteix , li dona uns valors , uns desitjos uns somnis .
La comunicació , el llenguatge cohesiona un grup i el diferencia d’altre grups. La pertinença ,sensació de ser igual que altre jos diferents s’assoleix quan es prescindeix de les diferencies adquirides . El bram i el crit rítmic , impedeix la diferenciació i amaga les diversitats i individualitats . L’estructura atòmica s’imposa .
No podem coordinar el saber amb el sentir .
22.Podem saber la estructura de la vida i com la podem intervenir i manipular per seccions i parts . A la vegada , creiem que som persones individuals , independents i diferents uns dels altres , que no tenim un final i som de una manera o altre eterns .
Així des de aquesta creença en una individualitat immortal acceptem deus grans i petits , ídols , influencers en totes les variants socials , esports , arts , política i religions i derivats . Els seguim , acceptem arribant a matar i morir per els que acceptem .
23.El saber ha permès aplicar els descobriment de l’estructura de la l’existència en el jo i tot l’entorn, modificar-lo i manipular-lo. Amb quina finalitat? Una finalitat creguda, sentida , quasi mai raonada ni raonable d’acord amb la essència del jo.
Intervenir segons la creença del jo consolidats i auto definits com éssers humans o existències vives ; del jo com a un i tot , amb projeccions d’eternitat. Inclús per aquells que saben que el jo es un moment que deixarà de ser i no hi ha cap més enllà, valoren , analitzen el entorn , els altres jo, sota el criteri de la immortalitat del moment.
24.El meu jo pot saber i concloure que és pols i pols serà , sense cap alternativa , però no ho accepta , perquè te gana , esta cansat , xerra , riu i plora , s’emprenya , i s’emociona per una melodia , per uns color o una olors , units a altres jo o entre ells.
Aquesta realitat freda , omnipresent i la necessitat d’amagar-la o ignorar-la , determina el terrible i a la vegada incommensurable manifestació de la civilització en els poc milers d’any dels que en som conscients i en tenim dades .
25.Com més sabem , més defugim aquest saber; mes ens basem en qualsevol creença , que impedeixi ser conseqüent amb el saber ( lo de sempre : el jo grapat d’àtoms )
26. La forma de impedir el raonar i el pensar es bloquejar-ho . La neutralització més simples és la droga directa que deixa fora de combat l’autoreflexió . L’agulla, el cavall, la pastilla l’alcohol son simplement assumpció d’aquesta realitat i la negació individual a participar en la ficció de la civilització i la transcendència de l’existència 27.El bloqueig col·lectiu on es recolzen uns jos amb altres , seguint també algorismes, és simplement per impedir ser conscients de realitat del que som (àtoms). Pautes i formes desenvolupades amb rituals i llenguatge socialment acceptables i envejades : dependències i addiccions a la feina , a un estil de vida , a uns “valors” ( creences valorades ) sempre partint de hipòtesis/fe que defineix el jo com Alfa i Omega. Ho som?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: