Ignominiae senectutis (humiliacions de la vellesa). [text no creat amb IAI]

Un relat de: Juan Palomo
Tempus fugit (el temps vola).

Sic transit gloria mundi (així passa la glòria del món).

Vanitas vanitatum et omnia vanitas (vanitat de vanitats i tot és vanitat).

Tots hem sentit alguna vegada les tres llatinades precedents, que ens recorden la precarietat de la vida. La segona, en particular, és com una perífrasi del memento mori (recorda que has de morir), fent-nos present que tot acaba amb la mort.

Però en un percentatge significatiu de casos, el d'aquells que arriben a vells i van experimentant una progressiva pèrdua de facultats, la vida útil encara és més curta, perquè la fruïció de viure plenament s'acaba abans de la mort.

L'enumeració de les fites d'aquest procés seria llarga: major incidència de parkinson, alzheimer, demència vascular i altres malalties neurodegeneratives; hipertensió; insuficiència respiratòria i cardíaca; emfisema pulmonar; major incidència del càncer; diabetis sacarina tipus 2; cronificació de diverses malalties; artrosi; osteoporosi; inestabilitat motora; traumatismes; cataractes; presbícia; sordera; estrenyiment crònic; incontinència urinària; impotència o anorgàsmia; major necessitat d'exodòncies; alopècia i flaccidesa dèrmica, entre d'altres.

Són pocs els que eviten ser testimonis de la pròpia decadència mitjançant el suïcidi: al dictat de l'instint de conservació, la immensa majoria opta per exhaurir la vida concedida, encara que la seva qualitat sigui ínfima.

Comentaris

  • Ferrater[Ofensiu]
    SrGarcia | 08-04-2026

    Aquest assaig m'ha fet pensar en Gabriel Ferrater, el poeta erudit i matemàtic de Reus. Es va suïcidar als cinquanta anys, per la por d'envellir i passar per tot això que descrius.

    Té un vers molt significatiu: "Diré el que em fuig. No diré res de mi." (A l'inrevés). Ferrater es mostra reservat i observa el món, però no vol experimentar la pròpia degradació ni la vulnerabilitat de la vellesa, potser això l'obligaria a parlar d'ell mateix.