I viatjo a poc a poc

aquesta imatge del tren que passa per les estacions de la vida i, penso, que sempre pot arribar a totes elles, només cal esperar una miqueta. A poc a poc.. i fent via.
Molts petons.

Llegint-lo m'ha donat la sensació que jo anava assegut al seient del teu davant.

tranquil.la i suau... i després de llegir el teu poema et vénen ganes de caminar també a poc a poc, a càmera lenta, assaborint els moments que passen...
avui No fa vent, llàstima... je je
ptons i una abraçada!

sobre tot si viatges en tren, paga la pena agafar-te temps per veure el paisatge i gaudir del camí.
Un poema bonic, m'ha cridat l'atenció el títol.
Salut
Glòria

El tren. El tren del viatger que deixa el verd i el mar camí la ciutat. Els somnis, les nits estel·lades i les guitarres, l'escalfor dels pobles, contrastada amb la fredor de la ciutat, el seu color monocrom, el blanc i el negre, el soroll dels cotxes que amaguen el cant dels pocs ocells que un pot veure i pincellades mal repartides de verd artificial pels carrers de voreres gastades per millions de passes que no s'aturen mai. Tot i això, m'agrada el blanc i negre, els grissos, i la llibertat de la imaginació per ficar els colors allà on calgui.

Precios poema Silvia!

Petons!

Guspi

Resseguint amb tots els sentits les emocions que ens porta tot allò que passa lleuger i els sons que ens porten records d'uns altres moments.
La verdor del camps es va convertint en gris asfalt, però el vent que bufa escampa l'aire contaminat i en el cor encara batega el coratge silenciós dels arbres, les vinyes i la mar. Dins teu hi viu tot això i molt més...

La metàfora d'aquest viatge continu somiant estacions que mai arriben és tendrament nostàlgica. Hi ha moments de la vida en que aquesta sensació és gairebé palpable.

Una abraçada molt gran!

Quina sort que no vas agafar l'AVE!

No hauriem llegit aquest poema tan precios!

Una abraçada

pere

M'ha encantat, un vent que tot ho escampa i s'obre conduïnt els ulls del cor a una nova llum.

Preciós, (agraeixo a l'amic instants aconsellar-me la teva lectura, de debó, una meravella)

petons

angie

somniant estacions que mai arriben--> bona metàfora!!!Fa vent, i va fent.

(estic una mica adormit és d'hora!)

Felicitats per passar dels 1000 comentaris!!

petons:-)

Xitus.