i tu vivies en el setè pis

Un relat de: Capdelin

Sola
davant el piano,
sense crear, ni definir...
executant,
mans acostumades a construir
el que els altres volen
sentir.

Sola,
detinguda en una foto,
treient-te la brusa blanca
de tardes d'oficina
i somriures a l'amo
que té els ulls en els teus
pits.
Totes les noies s'amaguen
sota el teu vestit.

Recordo
quan em fascinaves
amb els teus ulls de cobra
i sentia la mort en el verí
de les teves mirades...

i jugaves,

jugàvem a amagar-nos
l'un de l'altre en la boira
dels dos.
L'oblit
és l'únic mort que enterra
els seus morts.

La nit et descalça,
el clima et despulla al peu
del llit,
cap petó et besa
i una papallona mor en els
teus dits.

Fa estona que no sento el piano.
Faré tard...
El rellotge és el pitjor enemic
del temps.

A la lluna i cinc en punt,
torno a buscar-te,
et respiro intensament,
però... ja ets morta.

Et fabrico de nou amb fang
de les meves mans,
però els teus ulls ja no són
de cobra,
no em reconeixen...
l'oblit t'ha begut la memòria.

El setè pis no existia...
i tu vivies en el setè pis.


Comentaris

  • M'esborrona sempre...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 16-06-2005

    ...la teva poesia. Ve d'una sensibilitat tan profunda que em fa tremolar. Saps aplegar el misteri de les coses, el seu ésser més íntim, el més ocult per a tothom, i ens descobreixes allò que mai abans ha estat dit.
    La poesia per a tu també és mètode d'anàlisi, no simple descripció, i ens colpeges.
    Agraeixo la teva obra. Una finestra a un mar immens i inabastale de sensacions.

  • Aix...[Ofensiu]
    Pluja | 16-06-2005 | Valoració: 10

    "mans acostumades a construir
    el que els altres volen
    sentir."

    Per què?

    Un dia serem prou forts i lliures per expressar-nos sense por a les repressions i mirades executadores...

    Sembla que la naturalesa humana té la necessitat de crear allò que no som, el que anhelem...

    No hi donaré més voltes... Estic massa reflexiva, i potser deixaria anar idees que encara no són prou madures per néixer entre els meus llavis, per això tancaré les meves paraules sota la clau de la prudència...

    Un petonet noiet!

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1303202 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )