I tant!

Un relat de: Prou bé


–Sí i tant que això és una conversa!
–Jo més aviat crec que és un guirigall. Difícil és entendre res del que es diu. Encara més difícil intervenir.
–És que tu ets molt primmirada i tens poca corda!
–Ah! Jo creia que era una bona conversadora i ja veig que estava ben equivocada.
–Bé, vist així sí que és veritat que, de tu a tu, et fas entendre.
–Ah! Doncs encara sort!
–Passa que així en grup tens poca paciència. Cal mantenir el ritme a moltes veus.
–Ah! Hi haig de pensar. Vols dir que encara que el que es parla sigui inintel·ligible, per a mi és clar, haig de posar-hi cullerada i dir-hi la meva a veure si l'encerto i algú m'escolta?
–Això mateix, veus dona? És més fàcil del que sembla!
–Ah! I divertit també ho és?
–Sí… crec que sí. Bé és socialment acceptat.
–Ah! Em sembla que ho vaig entenent. Així quan a les tertúlies de la televisió tothom parla alhora i es trepitgen els uns als altres, també és conversa?
–I tant, veus ja hi vas entrant.
–Ah! Que bé, m'agrada aprendre coses noves, ja ho saps. I m'agrada conversar. Ara mateix m'ho estic passant d'allò més bé aquí parlant totes dues.
–Va bé, però t'esquitlles. La nostra conversa anava de xerrar en grup.
–Ah! És veritat, és que em costa una mica, encara.
–De mica en mica i ja veuràs com t'ho passaràs bé quan siguem una colla tots parlant a l'hora.
–Ah! M'animes dient-m'ho, però tinc un dubte…
–Digues, digues…
–Veuràs, és que... xerrar i xerrar sense solta ni volta, a què treu cap?
–Ai! Mare meva tanta conversa i tornem a ser on érem! Ja seguirem amb una altra conversa, un altre dia. Et sembla!
–Ah! I tant a veure si ho vaig captant...

Relat presentat al RepteClàssic "Conversa"

Comentaris

  • Cotorres.[Ofensiu]

    En català podem diferenciar entre parlar i enraonar. A diferencia dels castellans i altres nacionalitats..., nosaltres tenim en la comunicació un grau més eleva en referència al parlar (hablar, falar, speak, parker etc) i aquest és ENRAONAR, que vol dir entrar en raó. Serà per això que els catalans tenim fama d'ésser gent assenyada? Ésser assenyat comporta tenir prudència i serà aquesta mateixa prudència la que ens impedeix alliberar-nos del you que ens té dominats com poble? Després tenim un grau de davallament amb respecte el parlar que és xerrar!, d'aquí els mots xerraire, xerrameca. El teu relat el situaria, per l'acció que descrius de manera meravellosa, divertida i amb sentit de l'humor, ah i també, il·lustratiu... Com un parlar per parlar, on els protagonistes és desfoguen sense importar-los gaire allò que diuen... L'ajuntament de BCN ha engegat una prova pilot de reduir les "cotorres" que nien en les palmeres de la zona alta.

  • Com un galliner[Ofensiu]
    Marina i punt | 21-12-2022

    Com m'ha agradat el teu relat! M'ha fet molta gràcia bàsicament perquè m'hi trobo mil vegades d'estar en grup amb persones amb moltes ganes de parlar, del què sigui, i poc interès per escoltar els altres. I no t'hi pots enfadar perquè no se n'adonen. La gràcia és quan algú es fixa que tu no hi participes i llavors pregunten "i tu, no dius res?" Res?, de què?, de quin dels molts temes que heu encetat?
    Molt ben explicat!

    Salutacions

  • CONVERSA AMB BON SENTIT. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-12-2022 | Valoració: 10

    Per a conversar s'han d'entendre els que estan parlant.
    I tant, que has fet una bona conversa, entretinguda simpàtica. Sense volta ni volta, no es pot entendre la gent. M'ha fet riure.
    Bon relat. Prou bé.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Boníssim[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 21-12-2022 | Valoració: 10

    Quin relat més entretingut, amè i divertit. M'ho he passat molt bé al llegir-ho i el final esplèndid.

    Salutacions.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

137 Relats

1327 Comentaris

52552 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com