I TANMATEIX...

Ajagut davant meu no el veia a ell, sinó un déu grec, amb músculs tibants i magres, sense gota de greix ni bri de pèl. Érem a la platja i era el primer dia de vacances. El sol abrusador, la mar blava i la sorra ardent, sota els nostres cossos -indolents i joves damunt les tovalloles,- ens acompanyaven amb dolça laxitud.

Fou aquella tarda de juliol quan em vaig adonar que me'l mirava amb desig. El seu cos tan ben proporcionat i tornejat, coronat amb un bell i encisador somriure, només se m'amagava amb un minúscul banyador. Ni en somnis podia ser més feliç! .

Ens havíem conegut el primer dia de facultat. Des de llavors forem com unya i carn, inseparables. I com bons amics parlàrem de tot... excepte de sexe. Cada cop que ho intentava se m'escapolia amb qualsevol subterfugi maldestre. Érem, però, fets l'un per a l'altre. I així, en acabat el curs, em convidà a passar l'estiu al xalet de sos pares, a Sitges.

Aquella primera nit vaig dormir molt malament. En el tall entre el son i la vetlla anava sentint les campanades del rellotge del menjador. Als volts de les dues algú trucà a la finestra. Estranyat, el vaig veure allà fora, demanant-me que l'obrís. Sense pensar-m'ho, el vaig deixar entrar dins, dins de l'habitació i dins meu, com sonàmbul. No recordo res més. La resta de la nit fou plàcida i sense somnis. L'endemà em vaig llevar a l'hora de dinar i sa mare, preocupada, em preguntà si em trobava bé. Estava pàl·lid i feia ulls d'esgotament.

Els dies següents, malgrat anar a dormir d'hora, em llevava igual de cansat.

El dissabte al vespe sortírem i em dugué a un local de copes, ple d'ambient i d'animació, on tots els clients eren homes. Quan em convidà a entrar amb ell en aquella habitació fosca no m'ho vaig pensar dues vegades. No va ser cap sorpresa per a cap dels dos.

Des de llavors, no tinc somnis estranys. I tanmateix, el seu amor m'afebleix.