I sentien com rellotges... el tic tac accelerat.

Un relat de: free sound
Pessigolles
i somriures,
papallones
que fan vent.

Sempre creuen
les mirades,
són carícies
innocents.

Regalima
en degotall.
Són delícies
i tot val.

Ja tremolen
i s’exciten
i vibraren
de plaer.

I quan sento
les formigues,
és desig en
combustió.

És ferotge
animalada.
Irradiava
amb ulls oberts.

I si penso
en les estones
que gaudeixo
del moment.

Hores dolces
retrobades
melodies
de la gent.

Es gronxaven
i volaven
i es perdien
com el vent.

I sentien
com rellotges
el tic tac
accelerat.

Xisclen sempre
entre flaçades,
són gemecs
amb sentiment.









Comentaris

  • free sound | 02-01-2011

    Només és un poema, amb sentiment i una mica de sensibilitat.
    No intentava pas fer cap relat erotico-sexual.
    La dona-objecte de moment no és el meu plat d'expressió.
    Valoro una mica més les relacions...
    De totes maneres, gràcies per l'opinió.