I la realitat es va cruspir la fantasia

Un relat de: Janes XVII
El cruixir de la pinassa seca i del color de la terrissa, es va transfigurar pels designis de l’estiu. Els vents desvergonyits van precedir la pluja creixent al ritme d’una balada, i la nuvolada banyada de tenebra, va enfosquir el capvespre i l’estora de la terra assedegada. En un tres i no res l’hivern va demanar una bestreta i el seu enuig el va dibuixar amb un blanc de pedra. Les teules s’esberlaven com una presa de xocolata a les mans d’un infant i els arbres dansaven com posseïts per un mal esperit. Els espetecs de les branques més fràgils descrivien la saviesa de la natura amb la debilitat. La calamarsada, allunyada dels oceans, tintava una postal nadalenca arreu on els ulls, ara tristos, miressin i el repic constant a les portes i finestres esdevenia el truc insistent d’algú no convidat a la festa.
Després del malson, l’endemà de matí, l’espectacle de la devastació amb una pinzellada de bellesa i tot, era clarivident. La catifa flonja d’un bosc verd de primavera s’estenia més enllà d’enlloc i les pinyes farcides i tancades, s’escampaven com a botons de decoració. L’esporgada salvatge i embogida havia dipositat a la llera dels jardins, carrers i camins, la fullaraca que no queia a la tardor i la pinassa verda havia transgredit la perennifòlia. Els arbres i les plantes es llepaven les ferides i la nuesa, i la llum del sol, esclatant com una revenja, s’escolava pels nous espais descoberts.
La serenor havia recobrat la vàlua del seu temps per compondre amb les lletres sentides de sempre, la simfonia “capricis de la natura que trastoquen l’ànima”.

Comentaris

  • Realitat i fantasia[Ofensiu]
    Prou bé | 06-05-2023

    Entrellaçades en un relat per llegir i rellegir, gaudint-ne!
    Paraules que conformen imatges, imatges que neixen i s'esborren en la imaginació del lector que les fa seves! Magnífic!
    Amb total cordialitat