Cercador
Humanitat
Un relat de: Magda Garcia- Compartir:
Mira als ulls del policia dient-li: “Et juro per la meva família, que em dic Fulanito de Tal, que vaig néixer al meu poble, i que tinc nacionalitat del meu país, que fa anys que recullo ferros, dormint en un parc i que gràcies als meus compatriotes encara conservo prou energia per continuar lluitant”.
El policia baixa la mirada i fa mitja volta allunyant-se. La superioritat moral de vegades supera la superioritat legal.
Comentaris
-
Parc de l'estació del Nord [Ofensiu]Aleix Ferrater | 15-12-2025 | Valoració: 10
Vaig viure dotze anys al costat del parc de l'estació del Nord, a Barcelona, i allà, sota el pont del carrer Sardenya, hi malvivien una colla de nois molt joves. M'hi has fet pensar. Després, vaig anar a viure al Poblenou i allà vaig trobar-me un assentament enorme dins una fàbrica que havia sigut d'arts gràfiques, al carrer Puigcerdà 125. Quan llegeixo algun llibre dels anys setanta o vuitanta, veig que està impres en aquesta direcció. La vida, la pobresa, la marginalitat del nostre món, de la gent invisible. Una forta abraçada.
Aleix
-
Ras i curt[Ofensiu]llpages | 13-12-2025 | Valoració: 10
Paraules que entendreixen cors. Venint d'un agent de l'autoritat, una reacció inesperada i piatosa alhora. Sorpresa? Una mica, sí, reconeixem--ho. Potser l'hauria complementat una mica més, sembla quasi telegràfic, però així agafa més força. Enhorabona!
-
Un caràcter polític. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 12-12-2025 | Valoració: 10
Impressionat aquest relat que té bona verberació. Cal meditar-lo a poc a poc i és així la humanitat està fet cada vegada individualista. Una crítica molt ben detallada. Així és la humanitat fent-se un tan individualista.
Una crítica molt ben detallada, que m'ha agradat molt.
Enhorabona.
Una abraçada. -
Devia ser el policia " bo " [Ofensiu]Antonio Mora Vergés | 11-12-2025 | Valoració: 10
El aturat era estranger ?.
Ho era del REINO DE ESPAÑA ?
el policia era NACIONAL, GUARDIA CIVIL, MOSSO , ...
Si el desenvolupes una mica, ens encantarà publicar-lo al NADAL DE CONTE
tribuna@guimera.info -
Compartida[Ofensiu]SrGarcia | 10-12-2025
Un relat curt, però contundent. Sovint la identitat i la dignitat d’una persona poden quedar reduïdes a un document que no té a mà.
una reflexió sobre la vulnerabilitat, la desprotecció i la força moral de qui, tot i haver-ho perdut gairebé tot, encara conserva la capacitat de mirar els altres als ulls.
El relat toca temes molt actuals (migrants, sense papers, precarietat, empatia vs. burocràcia) sense ser panfletari. El que triomfa aquí no és la llei, sinó la humanitat compartida.
Valoració mitja: 10
l´Autor
198 Relats
625 Comentaris
83048 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73
Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).
1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023) i "La descoberta de Sarral" (2024).
3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.
Finalista al IX Concurs de relats eròtics de la Fundació Futura Penedès, octubre 2025, amb el relat "Primera cita de ceps".
Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.