Històries de Blancespill - De carrers i ciutats: 2 - Davant del semàfor... en àmbar

Un relat de: Grocdefoc

Gràcies al comentari que m'han fet a l'escrit "Davant del semàfor" (vermell), i del suggeriment d'escriure sobre el verd i l'àmbar..., he fet cas al company de RC (cromelnordic) i he continuat escrivint sobre aquestes andròmines classificadores de l'atzar i el caos...

Si em paro a pensar..., ara que torno a ser davant d'un semàfor vermell i guardo sense pestanyejar una immobilitat sagrada, m'adono que poques vegades he hagut de sotmetre'm al dubte del semàfor en àmbar.

Ben poques vegades, sí senyor. Perquè o me'l trobo vermell o me'l trobo verd, i si me'l trobo verd no tinc cap mena de dubte, traspasso els seus límits amb tota la confiança que em permeto tenir vers els altres éssers humans.
Sempre la vull mantenir aquesta confiança, perquè si no la sentís, de segur que a cada semàfor, encara que estès en verd, em pararia i miraria a una banda i altra per tal de veure si estic en el cert de tenir o no confiança en els altres éssers humans.

Semàfor en àmbar, doncs i segons tinc entès, vol dir extremar les precaucions i calcular si hom té tens de passar o no; suposo que això de la clarividència en passar o no dependrà del tipus del carrer o avinguda i d'altres circumstàncies estratègiques arquitectòniques, dimensionals, etc., i també del tipus de vehicle que l'ésser intel·ligent que el condueix experimenta, ja que tant pot ser que es cregui conduint un tanc de guerra com un bòlid de carreres insonoritzat..., cosa que li permetrà parar-se en sec o aixafar a fons l'accelerador per intentar creuar a l'altra banda tot cofoi i orgullós perquè gaudeix de la sensació de saber dominar el joc perillós del trànsit, i inevitable de la circulació.

Dit d'una altra manera, l'àmbar del semàfor fa despertar molt més les capacitats naturals que hom porta dins per decidir per ell mateix si se la fot accelerant a fons, o prefereix parar-se i que se la foti un altre.

L'àmbar, com un forat ple de mel, em parpelleja i, per uns instants, m'imagino que jo sóc una abella que torna al rusc.

Si algú m'hagués dit que escrivís sobre l'àmbar dels semàfors li hagués dit que jo no perdo el temps mentre condueixo, sinó que miro de tornar a casa sense que m'empenyin o sense que jo hagi provocat un ensurt o un embús circulatori; però, des que m'han insinuat la possibilitat de la vera existència dels àmbars, ara me'ls trobo per tot arreu, fins i tot aquest matí quan he arribat a l'oficina.

Davant la porta del meu despatx havien col·locat un semàfor en àmbar:
-Per què aquesta mesura tan inqualificable?
El personal de manteniment no m'ha sabut respondre... complien ordres.
-O sigui, que si us fan muntar un semàfor vermell a les portes d'urgències, vosaltres aneu i el col·loqueu, oi?
Ells, compleixen ordres...

Tothom, en el fons, no deixem de complir ordres... com el desenvolupament d'aquest relat, el qual no s'hagués escrit mai si no hagués estat per l'estímul que el meu cervell va captar com una ordre (o com un repte) d'escriure i jo, sense perdre temps, vaig i ho acompleixo al peu de la lletra (i mai millor dit), sense pensar-me massa si volia escriure o no sobre els semàfors en àmbar... i així he creuat el riu entre d'altres, i encara no sé si me n'he sortit.

El semàfor davant del meu despatx responia a una campanya visual i per donar resposta a una queixa que vaig formular fa temps sobre la inutilitat de les interferències gratuïtes durant el treball.
El Cap de manteniment em va explicar que un semàfor en àmbar, faria que la gent s'ho pensés dues vegades abans de trucar a la porta per preguntar-me alguna ximpleria o bé alguna cosa important. A partir d'aquell moment, estaria condemnada a restar en solitud el que em quedava de vida laboral.

Ignoro igualment si hauré acomplert el desig estimulador del company de RC, però el que sí sé segur és que si li hagués fet cas escrivint sobre els semàfors en verd... segur, molt segur, que me la foto. Gràcies en tenim als estímuls que ens fan anar una mica més enllà d'on acostumem a parar-nos, convençuts de que ja ho hem dit o escrit tot... Dubtar sempre davant del semàfor en àmbar de frenar i quedar-nos quiets o d'atrevir-nos a llençar-nos al buit, vindria a ser el mateix que dir: o deixar d'escriure o continuar escrivint.

A Blancespill, tots els semàfors són de color àmbar

Comentaris

  • Que bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 12-02-2016 | Valoració: 10

    No havia llegit res sobre Blancespill i et prometo llegir-ho tot. Jo quan veig un semàfor en àmbar no se mai si tinc de passar o parar-me. No ho se mai.
    Ens llegim
    Montse

  • Canvi de color[Ofensiu]
    Unaquimera | 17-01-2009 | Valoració: 10

    Diuen que no hi ha dos sense tres... i en efecte, tu ja tens publicada la trilogia sobre Blancespill: De carrers i ciutats... i jo, que sóc curiosa de mena, havia de venir a llegir la tercera, la que em faltava.
    Sort que ho fet, perquè he passat una bona estona... i he rigut enimaginant-te conduint un tanc de guerra o un bòlid de carreres, jajaja! També en recrear la imatge de certs llocs de treball amb semàfors damunt les portes...

    El teu relat ha suposat un estímul, sense cap dubte, o fins i tot, més d'un: Confio en què continuis escrivint i publicant durant mooolt de temps... i estimulant-me!

    Hi haurà més passejades per Blancespill?

    T'envio una abraçada verda i àmbar,
    Unaquimera

  • És un bon relat!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 29-10-2008 | Valoració: 9

    Aquest relat ha estat bastant entretingut, tot i que l'he trobat una mica farragós, un pelet. T'hi falta una miqueta de vigor... però potser és que tu tens el teu estil...

    Al final, m'he animat, i en comptes d'un 8, t'he posat un 9... M'has acabat estimulant una mica, sí i tant.

    Ens seguirem llegint en altres relats...

    Ah, i gràcies per haver fet cas a la meva idea, no m'ho esperava pas...

    Cuida't, Grocdefoc!!

  • Content per el teu comentari[Ofensiu]
    Fifo | 24-10-2008

    Aprofito el espai per donar-te les gracies. Primer per llegir-me, i segon
    Per l'observació semàntica/ortogràfica que em fas. De tot cor gracies, t'agrairé que si tens a be llegir alguna modesta cosa meva, m'ajudis amb els teus comentaris i critica encertada. Josep.

  • EI, MOLT BÒ![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 15-10-2008 | Valoració: 9

    Escrius molt bé, sort que algu a relats t'ha tornat a empenyar a seguir el relat. Gràcies per comentar-me i de ben segur que ens seguirem llegint.

Valoració mitja: 9.2

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Grocdefoc

Grocdefoc

31 Relats

146 Comentaris

39486 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
M'agrada llegir i escriure, dibuixar i pintar.
I des de sempre he escrit, crec que des d'abans de nàixer (els meus avantpassats també els hi agradava escriure i pintar).

La resta de coses que podria dir, les he intentat resumir en el primer relat que he enviat a RC: "Autoretrat a colors".

En la meva pintura i que adorna el principi de la presentació (titulada "Carnaval"), hi manca un rostre... Crec que, amb l'escriptura, encara intento donar-li forma i trobar sentits.

M'hagués agradat estudiar molt més qualsevol aspecte de la llengua i la literatura, però les circumstàncies personals i laborals no m'ho han permès i ho he fet a la meva manera i quan he pogut: aprenent de mestres particulars i en un taller d'escriptura.
Sóc conscient de que sóc molt lluny de qualsevol cim.

Em va costar molt decidir-me a fer la meva primera exposició de dibuix i pintura.
Amb l'escriptura, encara dubto molt més, ja que a les paraules els hi tinc molt de respecte. Dins la meva gran ignorància sóc exigent, però m'he decidit a llençar-me a l'espai en trobar aquest web... perquè crec que si no és així no ho faré mai.

Un savi va dir que tot el que es posseeix no s'hauria d'atresorar sinó que s'hauria de donar.

El meu correu és a la vostra disposició.

grocdefoc@hotmail.com

I els meus blogs:

http://des-de-dalt-del-turo.blog.cat/