He abraçat un poema

Un relat de: kefas
He abraçat un poema
de dolces paraules
S'ha enfadat amb mí
perquè l'apretava massa
i el sucre li regalimava
entre les cames
Una paraula s'ha escapat
l'he volguda aturar
i ara la porto clavada
Es diu amor
i en tinc la erra
enfonsada a l'espatlla.
Me la vols treure?
Et pagaré una pesseta a l'avançada

Comentaris

  • Reflexió[Ofensiu]
    kefas | 29-10-2020

    Un bon poema
    només et pot mostrar
    el que ja viu
    ocult entre les capes
    de la pell més profunda

  • Estrènyer[Ofensiu]
    Montseblanc | 28-10-2020

    Ostres, així que amb aquest poema vols transmetre la percepció de la inexistència de la dualitat cos-ànima. Suposo que ho deus aconseguir, no ho sé, en el meu cas no ho he captat, però també és cert que amb la poesia m’hi perdo. El darrer vers em desconcerta. En conjunt m'ha deixat bon sabor de boca

  • Sentimental[Ofensiu]
    SrGarcia | 27-10-2020

    Doncs a mi em recorda al sonet de Quevedo "Erase un hombre a una nariz pegado..."
    Tu estàs enganxat a una poesia, amb una lletra enclavada a l'espatlla; que no et passi res, Kefas.
    I una altra vegada no siguis tant sentimental.

  • Sentimental[Ofensiu]
    SrGarcia | 27-10-2020

    Doncs a mi em recorda al sonet de Quevedo "Erase un hombre a nariz pegado..."
    Tu estàs enganxat a una poesia, amb una lletra enclavada a l'espatlla; que no et passi res, Kefas.
    I una altra vegada no siguis tant sentimental.

  • Gràcies Kefas...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-10-2020


    Gràcies Kefas, per la teva visita i el teu amable comentari, on m'expliques que el meu poema "Retrat o espill", és alegria. I em dius que "sense dir res, dius molt". I és una festa de llumetes i purpurina.
    M'alegre de que t'haja agradat.
    Saluts i cuida't.

  • Oh, quina grata sorpresa! [Ofensiu]
    kefas | 25-10-2020


    Una cita de l’Anne Michaels en un poema que està alineat amb la sensibilitat d’aquesta excel·lent autora. En les poemes acostumem a explicar-nos a nosaltres mateixos, sovint d’una forma inconscient. I en aquest intento transmetre la percepció de la inexistència de la dualitat cos-ànima: “Cap paraula té tant sentit com una vida / només el cos pronuncia perfectament el nom de l’altre” “A les teves mans, tot el que has perdut / tot el que has tocat / En un racó del teu cap / cada promesa / i cada promesa trencada. En la teva pell / cada vegada que t’han rebutjat, / cada vegada que t’han acceptat”

    El amor no és una idea, és una experiència

  • El dolor colpeja on l’amor va colpejar primer[Ofensiu]
    Homo insciens | 25-10-2020 | Valoració: 10

    El teu poema m’ha portat a aquest, “Anna”, d’Anne Michaels, que llegia l’altre dia...

    ...
    Els finals ens porten a una cruïlla.
    El dolor colpeja on l’amor va colpejar primer.
    ...
    Quan comença l’amor, o acaba, comencem a desxifrar les paraules.
    Donem per salvar-nos. Oblidem per salvar-nos.
    Identifiquem la mort i l’amor quan comencem a posar-los nom.
    ...



    El pes de l’amor i la joia d’estimar s’enreden en el temps de la memòria... Les “r” clavades a l’espatlla, van suavitzant les costures, i amb el temps es transformen en cicatriu, en record, i ressorgeixen essent simplement el que eren, amoR.

  • Pastisset d'amor[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 24-10-2020 | Valoració: 10


    Vols que et traga l'erra de l'espatlla i així amar-la dolçament com un pastisset d'amor.
    La pesseta avançada?....!! Si la psseta ja no existeix...!! ja ja ja ja ja ja...
    M'ha agradat llegir-te nou, Kefas.
    Enhorabona.
    Saluts i força en el c....

  • poema melós...[Ofensiu]
    Nil | 23-10-2020 | Valoració: 10

    Em corprèn que un poema pugui arribar a emocionar-te i d'aital manera...Això vol dir que la poesia és eterna!, que sempre farà la funció humana de treure lo millor de cadascú. I és que ho dius perquè acabem creient-nos-ho. Una abraçada lletraferida, Nil.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: