Cercador
HA ESTAT BÉ
Un relat de: Janes XVII- Compartir:
Avui, quan tot just el sol treia el cap, hem anat a caminar plegats. M’ha estranyat una mica, doncs aquesta matinada quan he acabat el son, no t’he vist pas al meu costat soterrada entre els llençols i tampoc t’he pogut contemplar com, descalça, entraves a la cuina a la recerca d’un petó i un cafè amb llet banyat de xocolata, i això que aixeco la vista sovint de l’ordinador. El cas és que amb les botes posades i prou decidits, hem fet el camí de les batalles, la ruta cap a la zona de les agulles passant per entre els torrents de l’Illa i la Diablera, sentit Can Maçana. Caminada pausada per omplir els pulmons de natura i les oïdes de paraules que ja ens hem dit abans, però que sonen bé quan neixen de dins. El romaní i la farigola, lluny de ser cap nom de gos, ens aturen el passeig i ens alimenten la flaire mentre parlem del dia a dia. A estones anem de la mà i em segueix emocionant veure el teu somriure immaculat i el teu desig intacte entre els sons del bosc. Vius la travessa tan profundament com jo ho faig i cada passa és una descoberta. No hi ha rellotge malgrat saber que el temps ha de ser. A la tornada i de baixada, la fresca comença a fondre’s i la teva imatge es distorsiona a mesura que ens apropem al cau, com si un holograma es desintegrés i jo només penso que si segueixes així no esmorzaràs. A la fi ha estat prou bé la passejada i m’has promès que hi tornarem i a mi em satisfà poder caminar acompanyat. Ara, amb un cafè dels meus, em toca escriure una mica més per llegir-me jo millor que ningú.