Guitarra amb dibuix, paraules amb embruix

Un relat de: free sound
Avui he passejat entre les cordes de la guitarra. Acariciant-les suaument, he sentit que t’abraçava el vent. De cada nota en sortia una lletra del teu nom.
Cada arpegi et regalava una bonica besada i a cada acord en trobava la bellesa recordada. Tu eres part de la tonada, amb anada i tornada, com pedra preciosa ben tallada. Calmada, sentida, viscuda ...somiada, desvestida, crescuda.
M’he adormit al teu costat. T’he acaronat i he seguit passejant.
Un somni dansat, un camí arpegiat, un traç saltejat, un món de felicitat...una nit d’humitat.
Salto de corda en corda, i els dits et troben. Poc a poc et descorden.
El somni del somriure, el vals de l’alegria, la rialla de viure, i el bressol d’un bon dia.

Segueixo tocant. Amunt i avall, a dalt i a baix. Ràpid, lent, feliçment, simplement.
Et segueixo acariciant, mentre vaig caminant. La melodia va sonant, i el cor va parlant.
Banderejant tonalitats, besos molls puntejats, era un bosc conegut o un bonic recorregut.
Un missatge de guitarra, un viatge de colors, un passeig donostiarra, de lluites i dolçors.
Vull seguir passejant. Tu cantant, jo tocant. Tu tocant, jo cantant. Un encant, i els dits bellugant, les cordes segueixen parlant. Tremolant, vibrant, pinçant, rascant, saltant, frasejant mentre segueixo somiant.
Avui el baix ens acompanya, i la flauta ja no enganya, piano dolç amb cor obert o un petó de clarinet. Un bon toc amb la guitarra, un repic de repenic, un viatge que s’agarra, del més bo al més bonic. Dolços somnis, molts bons dies, i milions de melodies, que t’escriguin bona nit.


Febrer 2012

Comentaris

  • Som instruments i intèrprets alhora.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 04-03-2012

    He repassat els dos “guitarra amb dibuix”, que ja havia llegit (pots comprendre que no deixo passar res que es relacioni amb música, tot i que no sempre en faig el comentari). Veig les similituds de comparar els cossos amb instruments, i els sentiment amb música, i sobre tot com gaudeixes de ser l’intèrpret. Jo com més seriós, tu amb l’estil que et caracteritza, bellugadís, espontani. Em recordes la Campaneta. (No sé ben bé perquè em ve al cap, coses meves, dels contes que sentia per la ràdio de petit). De debò que ets l’alegria del web.
    Una abraçada

  • la música...[Ofensiu]
    joandemataro | 26-02-2012 | Valoració: 10

    de l'amor és plena de melodies que certament embruixen l'esperit

    petons free
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: