Guitarra amb dibuix, paraules amb embruix

Avui he passejat entre les cordes de la guitarra. Acariciant-les suaument, he sentit que t’abraçava el vent. De cada nota en sortia una lletra del teu nom.
Cada arpegi et regalava una bonica besada i a cada acord en trobava la bellesa recordada. Tu eres part de la tonada, amb anada i tornada, com pedra preciosa ben tallada. Calmada, sentida, viscuda ...somiada, desvestida, crescuda.
M’he adormit al teu costat. T’he acaronat i he seguit passejant.
Un somni dansat, un camí arpegiat, un traç saltejat, un món de felicitat...una nit d’humitat.
Salto de corda en corda, i els dits et troben. Poc a poc et descorden.
El somni del somriure, el vals de l’alegria, la rialla de viure, i el bressol d’un bon dia.

Segueixo tocant. Amunt i avall, a dalt i a baix. Ràpid, lent, feliçment, simplement.
Et segueixo acariciant, mentre vaig caminant. La melodia va sonant, i el cor va parlant.
Banderejant tonalitats, besos molls puntejats, era un bosc conegut o un bonic recorregut.
Un missatge de guitarra, un viatge de colors, un passeig donostiarra, de lluites i dolçors.
Vull seguir passejant. Tu cantant, jo tocant. Tu tocant, jo cantant. Un encant, i els dits bellugant, les cordes segueixen parlant. Tremolant, vibrant, pinçant, rascant, saltant, frasejant mentre segueixo somiant.
Avui el baix ens acompanya, i la flauta ja no enganya, piano dolç amb cor obert o un petó de clarinet. Un bon toc amb la guitarra, un repic de repenic, un viatge que s’agarra, del més bo al més bonic. Dolços somnis, molts bons dies, i milions de melodies, que t’escriguin bona nit.


Febrer 2012