Guanyar o f...

Un relat de: Vicent Llémena i Jambet

Era la meva primera partida del campionat, el meu rival, un trist paio d'algun poble de les rodalies de la ciutat, tenia l'aspecte circunspecte i fosc d'un pobre diable, no per la seva seriositat, sinó pels seus gests, que he vist repetits en éssers de poc caràcter i alhora problemàtics, típics aficionats als escacs, que s'han ficat en aquest món, perque ningú no els aguanta, si no es un com ells.
Jo portava les peces blanques i vaig fer la primera jugada: e4, em va respondre amb g5. _Vaja el "Grob". Vaig pensar, i sense ganes vaig jugar d4, disposat a una dura lluita, i quina va ser la meva sorpresa i la meva joia quan després de pensar quaranta-vuit minuts va jugar f5??(jugada dolentíssima). Sense cap dubte vaig donar-li mat, alhora per la porta del local on jugàvem vaig veure aparèixer una gran femella. Vaig donar la mà al meu rival, si així se li podia anomenar, i vaig fer-li un gest de complicitat que venia a dir: Vaja tia!, tot pensant que seria la germana o l'esposa d'algun jugador, i no del meu contrincant, doncs a aquest individu no se li podia anomenar així, quan la dona sorpresívament es va dirigir a la nostra taula i li parlà:
_Hola Carles, com estàs, ja has acabat la partida?.
_Si carinyo.
_Doncs anem-nos-en a casa.
Era una morena imponent, amb ulls clars i unes mamelles prominents, a les quals jo solc qualificar com a flanets. Un delit per a fugir de la solitud i un veritable motiu d'enveja.
_T'he preparat un sopar molt especial, avui fa tres mesos i dos dies que ens vam conèixer, vull que sopes, et poses al meu gust amb quelcom afrodisíac que t'he preparat i després carinyo...
Ja no vaig poder escoltar res més, crec que a ran d'aquestes paraules la meva victòria pírrica em cremava a les mans, moria d'enveja, i crec que dos minuts després vaig perdre la partida, amb un punt al meu haver, vaig romandre, però sense l'orgiàstic somriure, el vertical, del qual gaudiria el meu malaurat rival.

Comentaris

  • Perdona peró el que vas fer és lleig[Ofensiu]
    lapidari | 05-02-2009 | Valoració: 1

    Un mateix no pot valorar-se a si mateix.
    He llegit molts escrits teus i et considero bo i que no et fan falta aquestes criaturades.
    Ara sí que et baixo nota i crec que tots els relataires hi estarien d'acord.
    No ho tornis a fer i aquí no ha passat res.
    De bon rotllo,eh!

  • M'agradaria...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 03-09-2008 | Valoració: 10

    ...durant algun temps que fores la meua confidenta, espere que el que ens uneix l'amor i la passió intel·lectual per Wilde ens unira, t'haig de dir que només m'he llegit dos o tres llibres d'ell i que no em retracte de tot el que t'he dit, però el ser humà tindrà sempre el dubte de la seua bogeria. Tu ja em comprens.
    M'hauràs d'ensenyar l'univers de Wilde, espere que no et siga feixuc, això espere, jo et contaré la meua història personal, no hui, a poc a poc.l
    M'han encantat les frases de la pàgina que em digueres. Una meravella encara que el que ens separa és la bellesa, jo admire la dona, el admirava l'home, o això crec. Ja em diràs.
    Un admirador que t'estima, Vicent.

  • El que no t'ho...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 31-08-2008 | Valoració: 10

    ...cregues vol dir això eh, tu ja has arribat, ara cal ser un veritable actor, i oblidar i actuar. Hi haurà altres móns i altres vides nostres hem arribat per fi a la fi de la història, però encara ens queden alguns anys, hem de donar una mort digna a la terra a l'home, no podem deixar que l'obra dels déus que es la immensitat dels cels es faça malbé, tornarem, ja ho veuràs, i potser tu i jo...
    Una abraçada d'un boig que t'estima. No som amos ni de les idees, recorda a Plató. I si no vols o no pots no em contestes ho comprendré.

  • Què Isabel...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 31-08-2008 | Valoració: 10

    ...ja has baixat al món, espere que no t'ho cregues gaire, els hi ha pertot. Ara cal que no tingues por, i faces allò que has de fer, Callar.

  • HOLA ANEROL[Ofensiu]
    meral | 28-07-2007 | Valoració: 9

    Gràcies per llegir-me i pels teus comentaris, en certa manera diria que em curo escrivint. En el teu relat queda clar que ningú ho te tot en la vida, sempre queda alguna percela buida. He llegit el teu relat Tabac i Sanitat que també m'ha agradat força i en el que sento reflectit el meu pensament. Tinc un relat al meu estil, també relacionat amb el tabac, que m'hauré de decidir a penjar-lo per si algú el vol llegir.
    Fins a la propera. Un petó.

  • jo filòsof i tu escriptor professional :p[Ofensiu]
    eRIc | 07-03-2007 | Valoració: 10

    Jaja, molt bo. Dit més bruscament, et diré que he pensat moltes vegades una cosa semblant, quan veus que aquestes ties de tant bon veure sempre acaben anant amb capullus XD. Sembla que no es compatible ser una bona persona, amb sentit comú, per optar a elles. I només pots optar a noies no tant afavorides exteriorment, però més interiorment, que si més no, ho prefereixo.

    Sobre el teu comentari, merci, alguns ja hem diuen que m'hagués tingut de dedicar a la filosofia i no al disseny gràfic. Jo reconec que d'estrategia d'escriure o de composar relats no en se massa. Potser tinc el meu estil pròpi, que a vegades tp està malament. Sincerament crec que no em mereixia un 10. Pro ja que crec que tu t'expresses millor, i no ho dic per ser pilota, tb t'haig de posar un 10 a tu :) que vagi molt b!

  • Et convido a una "sortida fotogràfica" anem al Pais de les Tines[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 26-02-2007 | Valoració: 10

    Hola,
    El diumengew 11 de març, si tot funciona com està previst, ens trobarem al poligon industrial del Pont de Vilomara [ Bages ], i durannt el mati, visitarem EL PAIS DE LES TINES

    LA BLEDA
    L'ESCUDELLETA
    EL FLAQUER
    ....

    Vindràs ?

  • Dues cares[Ofensiu]
    Bulet | 23-02-2007 | Valoració: 7

    Sembla que només uns pocs puguin tenir tot en aquesta vida, o es guanya en una cosa o en l'altre: tot alhora impossible. M'ha agradat el teu constrast de vides i de sorts (al cap i a la fi parlem d'això).

Valoració mitja: 7.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Llémena i Jambet

Vicent Llémena i Jambet

35 Relats

192 Comentaris

32869 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
El meu bloc és: El Primer Home. Volta de guant a la filosofia. Vaig nàixer al 1964 a València, al barri de Russafa i moriré, bé ja ho sabreu, sóc un treballador xic per a tot que li ha picat allò d'escriure i escric de tant en tant, tinc alguns contes i assaigs i m'agradaria publicar-ne alguns en esta plataforma literària. Comenteu els meus relats encara que siga críticament, vos necessite i vullc aprendre a escriure. Citant Pep Roig "...camino a anys llum de la teva pròpia llum..." i "...el teu silenci tan poc breu no em permet ni respirar...", el meu pseudònim és Vicent Llémena i Jambet, el darrer i definitiu, mon pare em deia amorosament "llémena" per la meua curta edat i també en referir-se al meu germà i a mi ens deia els seus "jambets" i els seus "gafarrons", d'ací el meu nom a relats. M'agraden els escacs, el meu jugador preferit es Aaron Nimzowitch, en literatura m'agraden autors com Jean-Paul Sartre, Albert Camus i tot l'existencialisme francès fins i tot el primer existencialista com era Kierkegaard, tota la novela del segle XIX francès i el romanticisme alemany, castellans m'agraden García Lorca, és clar el segle d'or del castellà, i Antonio Machado, César Vallejo, Juan Ramón Jiménez, dels "actuals" Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Juan Goytisolo, Fernando Sánchez Dragó, Antonio Gala, Pío Moa, etcètera, dels hispano-americans Borges, Cortázar, Neruda, Gabriel García Márquez, sobretot el realisme màgic, també Isabel Allende, Miguel Ángel Asturias, etcètera, i dels de la terra els del segle d'or del valencià, i Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Ferran Torrent, Pere Calders, Salvador Espriu, Quim Monzó que és la meua inspiració, Enric Valor, Carme Riera, Carles Recio i Alfaro, etcètera , en filosofia m'agraden els filòsofs de la sospita Marx, Freud i Nietzsche, també Darwin, tot i què sóc més partidari de Lamarck per la meua influència psicoanalítica, el meu filòsof preferit és Sòcrates, entre molts d'altres, m'agrada l'assaig en general, el futbol, el meu equip és el Valéncia i també m'agrada la psicoanàlisi. En música clàssica, autors com Schubert i Mahler i també Chopin, i de temàtica nacionalista el valencià Joaquim Rodrigo o Smetana, de Wagner m'agrada Tristà i Isolda i en música de cantautors Georges Brassens, Lluís Llach, Serrat, Raimon, Mª del Mar Bonet, Sabina i Luis Eduardo Aute. En informàtica sóc dels mig romàntics als que li agrada conjuminar allò pràctic amb allò ideal i tinc l'xp amb el service pack 3, espere que molts anys si el mercat ens deixa, com també la versió Suse 12 del Linux a una partició del disc dur, pero el que més m'agrada per sobre de tot és una bona conversa amb un cafè i una cigarreta, però semrpe viscuda des del discurs de l'analista, així doncs deixe fora l'histèric, el de l'amo, el capitalista i l'universitari per a fer-los servir de tant en tant, ah! i els meus polítics preferits Winston Churchill i Léon Blum.


"A vosaltres ebris d'enigmes que gaudiu amb la llum del crepuscle" Aixina parlà Zaratustra. F. Nietzsche.
"Vaig créixer al mar i la pobresa em va ser fastuosa; després vaig perdre el mar i aleshores tots els luxes em van semblar grisos, la misèria intolerable". Albert Camus, del llibre El verano/Bodas.
"Hay mujeres en Génova cuya sonrisa he amado durante toda una mañana, no volveré a verlas evidentemente, nada hay más simple, pero ninguna palabra podrá apagar la llama de mi pena" Albert Camus, del llibre El revés y el derecho.
"Jo maleeixo ço que atreu i ensiborna l'esperit i, fent-se'l seu, el té bandit en una vall de plors; i maleeixo l'opinió enlairada que hom té de si mateix, els mirallets i somnis de fama i de conquesta, i la possessió que ens afalaga: muller, fills, servidors; i el treball i la paga esperonant-nos vers l'ardida gesta o estovant el coixí d'un llit platxeriós; i maleeixo el suc del raïm xardorós, la il·lusió divina, i la fe i l'esperança, i encara més a la paciència mansa!
El transitori és sols paràbola. Ací es performa el que ens mancava; l'indescriptible esdevé un acte aquí; atrets som tots els homes de l'Etern Femení".
Faust- Goethe.
Ara vull fer un xicotet homenatge al cinema, i en especial a aquella gran pel·lícula, Blade Runner de la qual una de les seues frases ens valdria a tots nosaltres, doncs cada individu és únic, aïllat i desconegut, i tots som esclaus, tots fracassem, tard o d'hora, com diu Margueritte Yourcenar en Memories d'Adrià, ... davant d'un fill massa estimat, .. la malaltia... la vellesa...finalment davant la mort, després les nostres gestes, els nostres amors, les nostres guerres, la nostra mateixa mort, moriran amb nosaltres després d'una xicoteta pròrroga. Hui no pense ben bé aixina, he trobat l'amor i amb ell l'Eternitat, que no la seua il·lusió.
Son les darreres paraules de Batty, un replicant abans de morir:
Es toda una experiencia vivir con miedo... ¿verdad?
Eso es lo que significa ser esclavo
Yo... he visto cosas
que vosotros no creeríais...
atacar naves en llamas
más allá de Orión,
he visto rayos C
brillar en la oscuridad
cerca de la puerta de Tannhäuser
Todos esos momentos
se perderán en el tiempo
como lágrimas en la lluvia
Es hora de morir.
És molt paregut a aquells versos de Federico García Lorca en Poeta en Nueva York i la seua Oda a Walt Whitman:
Mañana los amores serán rocas y el Tiempo
una brisa que viene dormida por las ramas.
Por eso no levanto mi voz, viejo Walt Whitman contra el niño que escribe nombre de niña en su almohada.
Xicotetes joies que m'aborronen la pell. Magnífiques.