Granota impàvida

M'he adonat que alguns paràgrafs estan repetits i presenten petites variacions. Suposo que els volies millorar, però se t'ha oblidat esborrar-ne la primera versió. No sé si esborrant-los el relat et quedarà dintre de l'extensió permesa o encara hauràs de retallar.

La vida, la reflexió sobre la vida, la vida i el pas del temps, la fugacitat del present, la nostàlgia del passat... A mí, la granoteta gimnasta no m'hauria inspirat pensaments tan filosòfics.

Tot i que no em correspon a mi, abans que en Kefas t'exclogui del RepteClàssic DCCLXXXIX, per haver passat del límit (400 mots; 440 amb una tolerància del 10%) amb escreix (849) el teu relat "Les deeses també es banyen", em permeto avisar-te. Donada l'estructura modular d'aquest relat, segur que no et costarà massa reduir-lo a la meitat.

Bones reflexions les d'aquesta granota saltimbanqui; després de la seva exhibició podria passar el barret i tocar calerons, però és una granota filosòfica, potser no és senzillament saltimbanqui, potser practica ioga i és una granota amb tirada orientalista.
Una bona postura per a meditar, sempre millor que està estirat a un sofà, on només et sortiran pensaments de dropo, pensaments sense vigor.

Jo diria que la granota arribarà aviat a una conclusió sobre la vida... eixancarrada com està a la foto, els músculs del pobre amfibi faran figa en breus XD! Enhorabona pel relat, aleshores!

Està clar que el pensament no para gens de pensar. Hem de passar per l'enyor de la vida.
Molt bon poema, "Aleshores".

Cordialment.

Només ho separen un mínim instant. Actuar és pràcticament un acte reflex. Aturar-se , observar i fer introspecció, és fer un viatge a teu interior.
Rosa.