Cercador
Grafiters o restauradors? [text no creat amb IA]
Un relat de: Juan Palomo- Compartir:
L'acció dels pintors clandestins s'anava aproximant al centre, de mica en mica. I quan aparegueren pintades la façana principal del Taller Masriera, al carrer Bailèn entre Diputació i Consell de Cent, i l'escultura de Josep Llimona "El desconsol", al Parc de la Ciutadella, davant del Palau del Parlament de Catalunya, es va veure venir que el pròxim objectiu seria la Plaça de Catalunya. Així que, havent-hi muntat un discret dispositiu de vigilància, de seguida foren enxampats els pintors que es disposaven a decorar el portal de l'Edifici Banesto, a la banda muntanya de la plaça, i l'escultura "La deessa", de Josep Clarà, a la banda mar.
Quan els detinguts comparegueren en un jutjat de primera instància i instrucció, no negaren les seves accions però no acceptaren que fossin delictes ni faltes. Segons argumentaren, s'havien limitat a referenciar amb rigor les primitives fonts d'inspiració d'aquestes obres: des de finals del segle XIX, se sabia que els edificis sumptuaris i les estàtues de l'antiguitat clàssica estaven policromats; sense anar més lluny, el Partenó i la imatge de Pal·les Atena erigida a l'interior. Posaren com a exemple la Venus de Milo: estàvem tan acostumats a veure-la manca, que segurament la trobaríem lletja amb els braços originals, fet que no obstaria perquè la versió completa fos l'autèntica. I el mateix podríem dir de la petitesa del cap: estàvem tan acostumats a veure el cànon de vuit caps d'altura, que segurament trobaríem desproporcionat aplicar-hi el de set caps, més d'acord amb la dona mediterrània.
El jutge requerí l'opinió d'un expert, per acceptar o no la validesa d'aquesta argumentació. Segons l'especialista, el fet que històricament s'hagués ignorat que l'arquitectura i l'escultura clàssica estaven policromades va donar lloc a una interpretació monocroma de l'antiguitat grecoromana, creant una nova tradició que és la que havia arribat als nostres dies: el Renaixement de la primera meitat del segle XVI i, salvant les derives manierista, barroca i rococó, el Neoclassicisme propiciat per la Il·lustració a finals del segle XVIII i principis del XIX. Si Michelangelo hagués tingut la intenció de policromar el conjunt escultòric de la tomba de Juli II, per exemple, no hauria estat vuit mesos a Carrara escollint els blocs de marbre adients. Us imagineu els edificis de la Casa Blanca i el Capitoli de Washington, o més encara, l'arquitectura monumental d'Albert Speer i l'escultura colossalista d'Arno Breker per al Tercer Reich, amb coloraines?
Els considerants de la sentència recollien els diferents punts de vista, i el pronunciament fou salomònic. Concloïa que l'acció dels pintors urbans no era punible perquè no hi havia hagut intenció dolosa, ans al contrari, la intenció dels encausats era legitimar històricament una sèrie d'edificis i escultures. D'altra banda, aquesta interpretació no era la vigent ni la més estesa, perquè l'evolució de la cultura havia acabat normalitzant i instaurant com a única plausible la tradició monocromàtica. Així les coses, per acabar amb l'esmentada dualitat de criteris i clarificar l'assumpció de responsabilitats d'ara endavant, el jutge disposava declarar la interpretació monocroma com a única autoritzada a l'àmbit de la seva jurisdicció, sense perjudici de traslladar el contingut d'aquesta sentència a la normativa municipal d'edificació.
Comentaris
-
Si trio un dels relats de qualsevol autor de RC...[Ofensiu]llpages | 04-04-2026
i hi intercalo paraules, esborro frases, subratllo adjectius i canvio verbs, entre d'altres intervencions que se m'acudeixen, com ho trobaria l'autor? Seria quelcom similar a pintar una escultura sense preguntar l'escultor?
-
Afegitó.[Ofensiu]Juan Palomo | 01-04-2026
M'he adonat que volia incloure una referència a la gegantina estàtua sedent de Lincoln, a Washington, a l'última frase del quart paràgraf, però quan anava a fer l'esmena he vist que el relat ja me l'havien publicat, i a sobre hi havia un comentari de SrGarcia. Així que tot seguit escric aquest paràgraf, tal com hauria d'haver quedat:
Us imagineu l'edifici del Capitoli i el Monument a Abraham Lincoln, a Washington, o més encara, l'arquitectura monumental d'Albert Speer i l'escultura colossalista d'Arno Breker per al Tercer Reich, amb coloraines? -
Policromia[Ofensiu]SrGarcia | 31-03-2026
És veritat el que dius sobre les escultures antigues policromades. Ara bé, no es pot anar pel món dient que les coses han de ser com eren abans. Abans els llibres eren manuscrits; a ningú se li acudeix escriure els llibres impresos o digitals a mà. La tradició neoclàssica també és tradició, encertada o no. La voluntat de l’autor és per damunt de les demandes historicistes d’aquesta colla de cafres.
El relat està molt ben escrit, amb detalls històrics preciosos: el problema que planteja és ben real i els dubtes del jutge, consistents. Un final irònic que tanca molt bé el relat.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Ignominiae senectutis (humiliacions de la vellesa). [text no creat amb IAI]
- Estat laic? [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre BARRUFAR. [text no creat amb IA]
- Grafiters o restauradors? [text no creat amb IA]
- I la clorofil·la també. [text no creat amb IA]
- Decisió dràstica. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències de REFLEXIÓ SOBRE LES GUERRES. [text no creat amb IA]
- Entrevista de treball. [text no creat amb IA]
- Telefonia mòbil. [text no creat amb IA]
- Vint nanoocurrències sobre LLADRES I SERENOS. [text no creat amb IA]
- Un, dos, tres... vuit, nou, deu. [text no creat amb IA]
- Dos millor que un? [text no creat amb IA]
- Diuen... [text no creat amb IA]
- Escric això el 28 de febrer. [text no creat amb IAIA]
- Un regal atípic. [text no creat amb IA]