Cercador
Gosadia
Un relat de: Prou béEra de fusta massissa i tenia un pany i forrellat que tirava enrere.
Ell romania com estàtua de marbre sense fer un pas cap enlloc sense esma ni per tirar endavant ni per tornar per on havia arribat. Sabia que d’on venia es trobava la seguretat i allà davant seu... què hi havia?
Estava sol, sol com mai abans d’ara, per prendre una decisió que seria transcendental i el seu cap li deia: torna-te’n, marxa!, però el seu cor anhelava amb desfici el descobriment.
Així doncs, perquè dubtava? Què el retenia d’obrir la porta i passar a l’altra banda?
Por, tenia por.
Intuïa que podria trobar-hi el no-res, l’infern o el paradís. Veia terrible qualsevol de les opcions.
El no-res ja és on soc ara –es deia– i no hi vull estar més en aquest buit. L’infern l’aterria, ja que sempre li havien dit que era el patiment etern.
El paradís… el paradís l’acovardia perquè era entrar en un món sense retorn. D’això n’estava segur.
Amb tot, com que era un home menat per la raó, no creia en els absoluts i no esperava pas un paradís sense màcula. Tampoc creia que a l'infern no hi hagués gens de repòs al sofriment, ni se sentia totalment en un forat negre.
Era el moment de decidir. Va fer el cor fort i va travessar a l’altra banda.
I així, amb gosadia, es va endinsar en la infidelitat. Va atrapar el seu destí i, tot escapant del no-res, va trobar el paradís, i va tastar, a estones, la llepada de les flames de l’infern.
Relat enviat al RepteClàssic "Darrere la porta"
Comentaris
-
La porta.[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 02-05-2025
No és gens fàcil prendre decisions i més quan un les ha de prendre sol. A vegades una petita empenta d'algú afí a nosaltres no està de més. Però hi ha situacions en què les hem.de prendre per iniciativa pròpia, sense l'intervencionisme de ningú. Un relat escrit en clau metafòrica...
-
Missatge[Ofensiu]llpages | 01-05-2025 | Valoració: 10
Un relat amb missatge, i potser doble: per una banda, "qui no arrisca, no pisca", i per l'altra, que no tot és blanc o negre, sovint ens movem en una banda de grisos. La por és ignorància, d'aquí que ens veiem identificats en el/la protagonista davant el dubte de l'encertada metàfora de creuar la porta. Enhorabona, un text molt reeixit!
-
Agraïments [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 25-04-2025
Bona vesprada: Prou bé:
Gràcies per la teva opinió sobre el meu poema "A la vora del riu".
Ja sé que ho has copsat molt bé i t'ha agradat.
Que passes una bona nit.
Una abraçada. -
Decidir[Ofensiu]Joan G. Pons | 25-04-2025 | Valoració: 10
Molt bon relat.
Important decidir. Enhorabona.
Agraeixo el comentari al meu relat sobre flexibilitat.
Salutacions molt cordials.
-
enigme[Ofensiu]Atlantis | 25-04-2025
M'ha agradat molt aquest relat, que et deixa en el dubte de si és millor la seguretat o la incertesa. La porta és el moment de la decisió i cal coratge per donar el pas. Mai estarem segurs del què hi ha a l’altra banda. Allò important és decidir i arriscar.
Molt bon relat.
-
Desconegut[Ofensiu]SrGarcia | 24-04-2025
Un relat, breu i carregat de simbolisme, una reflexió sobre la decisió, la por al desconegut i la naturalesa dual de les experiències humanes. El protagonista encarna el dilema entre seguretat i risc, entre la zona de confort i l’aventura d’explorar més enllà.
L’ús de la porta com a metàfora és potent: representa el límit entre el que es coneix i el que s’ignora, un punt de transició que demana un acte de coratge.
Quan finalment fa el pas, no troba ni el paradís perfecte ni l’infern absolut, sinó una barreja de les dues coses. les experiències humanes ja la tenen aquesta complexitat.
-
Amb claus o sense?[Ofensiu]Janes XVII | 24-04-2025
Ai! l'angelet i el dimoniet que tenim a dreta i esquerra i ens embolica les temptacions! L'infern i el paradís es poden fondre en un punt on les conseqüències siguin suportables. La porta és el repte.
-
Menat per la raó. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 22-04-2025 | Valoració: 10
Impressionat per la fantasia que has tingut. Prou bé.
Un relat entretingut per la decisió del protagonista que volia fer la trampa i l'engany. Es trobava darrere de la porta i decideix entrar a les flames de l'infern. Realment no tenia gens de por, perquè passava olímpicament de l'eternitat.
Molt enginyosa!
Enhorabona.
Que passes una bona nit i fins a l'altra.
(Que prompte has publicat aquest relat. Veig que tens pressa per a editar)
Cordialment.
Perla de vellut.
Valoració mitja: 10
l´Autor

172 Relats
1617 Comentaris
78766 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
Biografia:

Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.
Email proube43@gmail.com
Últims relats de l'autor
- ELVELER
- COM UN MIRALL
- RECORDS EN L'OBSCURITAT
- CRÒNICA D'UN VIATGE...ANUNCIAT (4 i final)
- CRÒNICA D'UN VIATGE...ANUNCIAT (3)
- CRÒNICA D'UN VIATGE...ANUNCIAT (2)
- CRÒNICA D'UN VIATGE... ANUNCIAT (1)
- La llum al final del túnel
- La Daniela, s'explica...
- Gosadia
- La Laura
- Per sant Jordi
- Renaixement
- Comprar al barri
- En Paco