Cercador
GLÒRIA
Un relat de: Janes XVII- Compartir:
No he tastat la glòria, a ella tampoc que em toca de sang.
Temps era temps que la bellesa de la musa es dibuixava dessota els flocs desmarxats del seu cabell fosc, la seva melena custodiava els ulls perduts més enllà dels somnis de colors i acaronava el rostre suau d’infantesa. Les mans acurades, dignes filles d’un teclat, s’expressaven en el silenci de les paraules.
Temps era temps que la bellesa de la musa es dibuixava dessota els flocs desmarxats del seu cabell fosc, la seva melena custodiava els ulls perduts més enllà dels somnis de colors i acaronava el rostre suau d’infantesa. Les mans acurades, dignes filles d’un teclat, s’expressaven en el silenci de les paraules.