Geomètric (5)

[XVII]
Quan el silenci dipsòman retrona
embriac al capdavall del graó
holístic, practica una rèmora
carregada d’efluvis passatgers
i d’espelmes adormides, que
sovint exhorta al futur més
immediat a sortir de la trinxera
irreal i percebre compendiós
l’esguerrada venjança del passat.

[XVIII]
Paria mons tangibles i concrets,
la lluna, transferint-se vital per
tota la galàxia, creant futurs i
insignes oligarques subalterns
i adduint fortuïtes deesses de
basta simetria integral.

[XIX]
De pedres d’or i regalèssia pura,
el son, a les profunditats del marge
secular, per on es mou celibatària
la salamandra, en aquella terra
arcana i embellida per la faç lunar
i segles d’espera universal.

[XX]
D’argent la mar i les ombres nues,
i la terra febril de maig, i els somnis
d’una tarda d’hivern arraulit a la
cadira, a la penombra d’unes lletres
mortals, estranyes i imprecises.