Geomètric (1)

[I]
Era de fusta, d'allò,
d'aquell silenci urent,
les coses primes i enteres,
la faç del món.

[II]
M'aprimo trèmulament
cada vegada que els teus ulls
posen paraules sobre l'efígie
del temps, en ple desplegament
multiforme dels teus sentiments,
en una barca conceptual, sense
sorolls.

[III]
Quan ja no existeix
aquella necessitat peremptòria
d'alimentar l'ésser transitiu,
el cel decau en tota la seva planura,
els estels s'aturen, i
la llar, fins aleshores eficient,
degota obagor, un criteri sencer,
una espurna ajaguda.

[IV]
Va ser un retorn intencionat,
associat a un estat de pragmatisme
vital, mentre una constant deflagració
evaporava noms i deesses que mai
s'acabaven d'adduir senceres i
proteiques.