GEOMETRIA DEL REPÒS

GEOMETRIA DEL REPÒS

Aquest matí m’he aturat a contemplar-lo. No hi havia flors ni plors, només la llum blava de l’alba relliscant per les seves cantonades polides. El blanc no era de neu, sinó de nata, de sal, d’alguna cosa que encara podia sentir-se viva sota la llisa superfície de fusta.

Els seus discrets relleus, senzills, dibuixaven espigues de blat a les cares. Era un objecte tranquil. Un llit per al trànsit més llarg. Hi vaig posar la mà: fresc, no fred. Hi vaig sentir el discret encant del repòs ben fet, de l’acomiadat net. Després ha arribat el sol, el soroll del carrer i jo he continuat caminant. Però una part de mi roman allà, en aquella pau geomètrica, esperant el seu únic inquilí.






2026